Barcelona, 6 de maig de 2025.- L’economia catalana creixerà un 2,7% el 2025 i un 2,4% el 2026 (es manté la previsió del 2025) per la major contribució del consum privat, tot i l’impacte negatiu de la política aranzelària dels EUA. L’impacte negatiu dels aranzels també afectarà l’evolució de l’any 2026, que es preveu més negativa del que podria haver estat. Les previsions del 2025 i 2026 incorporen (distribuïts en 12 mesos): l’impacte directe (la reducció de les exportacions catalanes als EUA), l’impacte indirecte (la reducció de les exportacions catalanes de béns intermedis que s’integren en la cadena de valor de productes exportats als EUA des de tercers països), i altres impactes derivats (per la incertesa de la inversió empresarial davant una possible desacceleració mundial). No s’ha tingut en compte el possible efecte compensatori de les polítiques públiques previstes de suport al teixit empresarial i tampoc els possibles impactes econòmics de l’apagada del dia 28 d’abril.
Aquestes són les principals conclusions que s’extreuen de l’últim Informe de Conjuntura Catalana del primer trimestre del 2025, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’equip d’AQR-Lab de la UB.
S’estima que l’impacte de la política aranzelària dels EUA restarà tres dècimes del PIB català via exportacions i dues dècimes via impactes derivats entre el 2025 i el 2026
La revisió del 2025 incorpora un augment de tres dècimes pel dinamisme de l’economia abans de l’impacte dels aranzels, però una disminució de 0,2 punts per l’efecte dels aranzels via exportacions (impactes directe i indirecte) i 0,1 punts per l’efecte aranzels via impactes derivats. En canvi, la revisió del 2026 incorpora una disminució de 0,1 punts via exportacions i 0,1 punts d’impactes derivats. Tot i això, en ser aranzels universals per tots els països, Catalunya serà una de les economies europees que experimentarà un avenç més robust del PIB. En aquest sentit, el ritme de creixement serà més del doble del que es preveu per a la zona euro, on les últimes previsions de l’FMI, del mes d’abril, estimen un creixement del 0,8% i de l’1,2% per al 2025 i el 2026, respectivament.
Els factors principals que impulsaran el creixement econòmic els propers trimestres seran el consum privat i la inversió, gràcies al vigor del mercat laboral, la reducció dels tipus d’interès, l’energia més barata i el desplegament creixent dels fons Next Generation EU.
Es preveu que la mitjana anual de la taxa d’atur continuï reduint-se fins al 8,5% l’any 2025. El dinamisme de l’ocupació, amb un augment del 2,0% el 2025 i de l’1,6% el 2026, juntament amb el descens de l’atur i el descens dels tipus d’interès, haurien de traduir-se en un consum privat resilient.
El dinamisme de les exportacions impulsa a l’alça el grau d’utilització de la capacitat productiva, que al seu torn estimula la inversió productiva (gràfic). A més a més, la reducció dels tipus d’interès i el suport dels fons Next Generation EU acompanyen la inversió.
En contrast amb la demanda interna, es preveu una menor contribució del sector exterior, en part a causa dels impactes negatius de la política aranzelària dels EUA. Tot i això, Catalunya ha mostrat un excepcional bon comportament de les exportacions de béns els primers dos mesos de l’any, en contrast amb la caiguda a altres països europeus. Serà essencial mantenir la competitivitat amb la nova política aranzelària dels EUA.
L’impacte dels aranzels dels EUA via exportacions s’estima en uns 1.055 milions d’euros en dotze mesos (tres dècimes del PIB català)
Les exportacions catalanes als Estats Units van representar 4.351 milions d’euros el 2024, el 4,3% del total de vendes a l’exterior o un 1,4% del PIB català, i això afecta unes 3.161 empreses catalanes que exporten regularment als EUA. Davant l’augment dels aranzels, les empreses catalanes afectades optaran, alternativament, per repercutir-lo (parcialment o totalment) a preus o reduir els marges de benefici (repartint la pèrdua amb els imputadors) o, en alguns casos, deixar d’exportar als EUA. L’opció que es prengui en cada cas dependrà de la naturalesa del producte i de les condicions de demanda, oferta i competència a cada sector.
L’impacte de la política aranzelària dels Estats Units a Catalunya via exportacions s’estima en una reducció del PIB català de 1.055 milions d’euros: unes 3 dècimes del PIB català (distribuïts en 12 mesos a partir del segon trimestre de 2025). Aquest impacte es tradueix en una reducció del valor total de les exportacions de les empreses catalanes als EUA, tant d’aquelles que exporten directament a aquell país (impacte directe), com també de les que ho fan indirectament (impacte indirecte), exportant components i altres béns intermedis que entren en la cadena de valor d’altres empreses estrangeres, i que al seu torn s’exporten als EUA. Per tant, aquesta estimació fa abstracció d’altres impactes derivats (interdependències sectorials, depreciació del dòlar, efectes en les importacions, comportament de la inversió empresarial, etc.). Tampoc s’incorpora l’efecte compensatori de les polítiques públiques.
L’impacte directe serà moderat, ja que les exportacions als EUA només van representar un 4,3% del total exportat des de Catalunya als EUA el 2024. L’impacte directe varia segons el sector, ja que depèn de l’aranzel aplicat a cada producte i de l’impacte de l’aranzel sobre les exportacions, que al seu torn depèn de les elasticitats de l’oferta i demanda del producte. Des del dia 9 d’abril entra en vigor un aranzel general del 10%, amb algunes excepcions. L’acer i alumini tenen un aranzel del 25% des del 12 de març; els automòbils i components d’automoció també suporten un aranzel del 25%, en vigor des del 2 d’abril. Hi ha una sèrie de productes exempts d’aranzels: farmacèutics, energia, coure, fusta i altres minerals no disponibles als EUA (i també alguns productes químics).
En canvi, l’impacte indirecte a través de les cadenes de subministrament de l’economia global serà més rellevant, ja que els béns intermedis són el 40% del total de les exportacions catalanes. L’estimació de l’impacte indirecte parteix dels béns intermedis industrials que s’integren en cadenes de valor de la Unió Europea i de fora la Unió Europa. Del conjunt de béns industrials intermedis, més de la meitat es destinen a la Unió Europea (21.959 M€).
L’impacte directe s’estima en 281 milions, l’impacte indirecte a través de la Unió Europea en 180 milions i fora de la Unió Europea en 594 milions, respectivament.
Els perfums, la cosmètica i les especialitats farmacèutiques són els que més exporten als EUA, mentre que la joieria, perfumeria, oli, vi i maquinària són els més dependents
Per grans sectors, les semi manufactures són el principal sector d’exportació als EUA, amb 2.139M€, gairebé la meitat del total exportat a aquest país i el 5,9% del total de les exportacions catalanes d’aquest sector. Segueixen els béns d’equipament (20% del total exportat a EUA) i alimentació, begudes (11%). Per productes, els perfums i cosmètics i les especialitats farmacèutiques són els més exportats als EUA (15,2% i 14,3% del total, respectivament). Segueixen els productes químics orgànics, olis, plàstics, maquinària, medicaments, motocicletes, vins, joieria, etc. Joieria, perfumeria, oli, vins i maquinària, entre altres, mostren una dependència superior al 10% d’aquest mercat.
Cal activar polítiques públiques de suport al teixit empresarial
Davant la nova política aranzelària dels EUA, és necessària una acció coordinada europea, d’aprovar ajudes i préstecs a nivell estatal i autonòmic, i potenciar les relacions camerals mundials per a actuacions més concretes. És essencial que la mobilització d’ajudes per part del Govern autonòmic (1.500 M€ en el pla “Responem: Pla de defensa de la Catalunya de tothom”) i central (14.100 M€ en el “Reial Decret llei de mesures urgents de resposta a l’amenaça aranzelària i el rellançament comercial”) siguin suficients per compensar els sectors més perjudicats (com per exemple, l’agroalimentari i l’automoció), afavoreixi el finançament de circulant de les empreses afectades, especialment PIMES, i ampliï l’abast dels ajuts per a tots els processos que millorin l’eficiència o redueixin costos de producció.
A més a més del finançament, s’ha de fomentar la diversificació de mercats-destí i implantar-se a països emergents amb potencial industrial (Mercosur, ASEAN, Marroc, Turquia, Brasil, Índia…). Finalment, s’ha de prioritzar la competitivitat de les empreses catalanes. Per aquest objectiu, cal afavorir inversions estrangeres compartides amb socis locals i potenciar la sobirania tecnològica europea afavorint la transferència de coneixement de les empreses que s’instal·lin a Europa (sobretot xineses). També hauria d’anar acompanyat d’altres factors com inversió en R+D per impulsar la industrialització europea amb focalització tecnològica, reduir la burocràcia interna i vetllar perquè el cost energètic no suposi una pèrdua de competitivitat enfront dels EUA.
