En l’acord signat entre PP i PNB per l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat per al 2017, el Govern espanyol s’ha compromès a englobar les tensions de 30kV a 36kV en la tarifa 6.2 a patir de 2018, fet que suposarà una pèrdua directa de competitivitat per a les empreses catalanes enfront de les basques.
A Catalunya, la tensió més habitual a la que opera la xarxa de distribució és la de 25kV, mentre que en altres zones de l’Estat, les companyies distribuïdores operen a tensions superiors, com per exemple els 33kV. Cal dir que tant una com l’altra tenen característiques similars i subministren al mateix tipus d’empresa, la diferència rau en l’arquitectura amb la qual s’ha dissenyat la xarxa. La lògica porta a pensar que ambdues tensions haurien de tenir el mateix preu. Això va ser així fins a l’any 2014, però a partir de 2015 es va crear una nova banda de peatge, d’entre 30kV i 36kV, que tenia un preu del peatge d’accés un 16% inferior aproximadament al de tensió inferior a 30kV (la que és habitual a Catalunya).
Aquest greuge comparatiu i amb evidents conseqüències econòmiques entre indústries similars ubicades en diferents territoris, s’ha ampliat amb l’acord per a l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat de 2017. Segons aquest acord signat entre el PP i el PNB, a partir de 2018 s’elimina la banda de peatge (30kV-36kV) i passa a incorporar-se en el rang de potència superior (30kV-72kV) que encara es beneficia d’uns peatges molt més favorables. La conseqüència de tot això, és que una empresa industrial subministrada en tensió de 25kV (la més habitual a Catalunya) acabarà pagant un sobrecost del 45% per al concepte de “peatge d’accés” i, com a conseqüència, la seva factura elèctrica serà entre un 15% i 20% superior a la d’una altra indústria de les mateixes característiques però subministrada a 30kV (majoritàriament ubicades al País Basc, però també a Navarra, Andalusia, Castella i Lleó, Cantàbria o Astúries).
