L’escalada del conflicte entre Rússia i Ucraïna ha assolit nivells màxims de tensió des de l’entrada de l’exèrcit rus en territori ucraïnès el passat 24 de febrer, així com l’atac a diverses infraestructures estratègiques i ciutats arreu del país. Davant d’aquesta situació, la Cambra de Comerç de Barcelona, i el conjunt de Cambres catalanes, han posat els seus serveis a disposició, tant de les empreses ucraïneses a Catalunya com de les empreses catalanes que tenen llaços amb Ucraïna. Així mateix, s’ha ofert la màxima col·laboració al Consolat general d’Ucraïna a Barcelona.
La Cambra de Barcelona vol mostrar així el seu suport a l’empresariat que es veu afectat pel conflicte i reitera també la seva condemna a l’atac perpetrat per l’exèrcit rus sobre territori ucraïnès i el rebuig a la via armada, que només porta mort, misèria i violacions de drets humans que pateixen íntegrament ciutadans i ciutadanes innocents, amb els qui també se solidaritza la Cambra.
En aquest sentit, durant el Ple extraordinari celebrat ahir a la Llotja de Mar, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca i Aparici, va fer una crida a les empreses a mobilitzar-se per aconseguir i enviar a Ucraïna material humanitari, medicaments i productes de primera necessitat per a la població civil del país, a la qual la guerra ha colpejat amb cruesa i ha posat en risc el seu benestar, seguretat i integritat física. No obstant això, es va recordar que cal fer-ho pels canals oficials i autoritzats, com per exemple les ONG que estan treballant per fer enviaments que assegurin que les ajudes siguin el més eficients possibles i arribin on es necessita.
La guerra als mercats internacionals
L’impacte econòmic que aquest conflicte pot tenir sobre l’economia mundial, europea i catalana és molt incert. En tot cas, les més que previsibles conseqüències adverses derivades del conflicte en la cotització dels actius financers, així com els preus energètics (petroli i gas) vindran marcades per l’avenç del conflicte i la severitat de les sancions dels EUA i la UE.
En el cas d’Europa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha concretat mesures punitives recentment com el tancament de l’espai aeri europeu a les aeronaus russes i el bloqueig d’actius d’empresaris oligarques russos als mercats de la Unió Europea. Paral·lelament, s’ha anunciat el compromís d’apartar parcialment Rússia del sistema de pagaments internacionals SWIFT i la paralització dels actius del banc central rus per congelar les seves transaccions.
El conflicte actualment continua malgrat les negociacions que dilluns van encetar les administracions russa i ucraïnesa a Bielorússia, que poden marcar el futur de la guerra. En cas que no s’arribi a un acord entre les parts per aturar les hostilitats al país, l’enquistament del conflicte podria afectar de forma significativa l’economia mundial per la via d’un augment encara més pronunciat dels preus energètics i els cereals (Ucraïna n’és un exportador important).
La guerra a Ucraïna pot una incidència sobre l’economia catalana mitjançant diversos canals de transmissió (comerç exterior, majors tensions inflacionistes a causa de la importància de Rússia en el subministrament mundial de gas i petroli, major incertesa dels agents econòmics, turisme, etc.). Tot plegat podria dificultar la recuperació de l’economia a Catalunya.
Relacions comercials de Catalunya amb Rússia i Ucraïna
El Gràfic 1 mostra com les exportacions catalanes a Rússia i Ucraïna l’any 2021 van assolir els 659,2 M€ i 151,6M€, respectivament. En termes relatius, només l’1% del total d’exportacions de Catalunya tenen com a país destinatari Rússia o Ucraïna (0,8% a Rússia i 0,2% a Ucraïna). Per tipologia de productes, destaquen les exportacions de manufactures de consum (tèxtil, calçat, joieria, etc.) a Rússia, que representen el 2,5% del total de les exportacions catalanes d’aquests béns (els productes tèxtils el representen el 87% del total de les exportacions de les manufactures de consum).
En relació amb les importacions, Catalunya va adquirir el 2021 productes procedents de Rússia i Ucraïna per valor de 562,4M€ i 372,2M€, respectivament. El pes de les importacions d’aquests dos països sobre el total d’importacions catalanes va representar el 2021 l’1% (0,6% procedents de Rússia i 0,4% d’Ucraïna). Per categoria de productes, en el cas de Rússia destaquen les importacions de productes energètics (essencialment petroli i derivats), que representen pràcticament el 70% de les importacions russes a Catalunya. En relació amb Ucraïna, el 83% de les importacions a Catalunya es concentren en els productes alimentaris (el 78% d’aquest grup són cereals i el 16% olis i greixos). En conclusió, el pes relatiu de les exportacions i importacions catalanes amb Rússia i Ucraïna són força reduïts en termes agregats, però l’impacte podria ser significatiu en determinats sectors econòmics.
En aquest sentit, des de la Llotja de Cereals de Barcelona es recorda que Espanya, i especialment Catalunya, és deficitària en el proveïment de cereals bàsics (blat de moro, blat, gira-sol, etc.). La situació actual impedeix la càrrega dels vaixells en els ports ucraïnesos, el que provocarà un important desproveïment a partir de les properes setmanes. És per això que es demana a la Generalitat, al Ministeri d’Agricultura i a les delegacions agrícoles a Brussel·les que facin totes les accions necessàries per evitar una situació de desproveïment del mercat que podríem subsanar mitjançant la importació de tercers països.
Addicionalment, un indicador rellevant que pot ajudar a contextualitzar l’impacte que pot tenir aquesta crisi sobre el teixit empresarial català és el nombre d’empreses exportadores a ambdós països. Tal com mostra el Gràfic 2, el nombre d’empreses a Catalunya que exporten a Rússia i Ucraïna ha seguit una trajectòria alcista durant les últimes dues dècades, situant-se en les 1.910 i 1.356 l’any 2021, respectivament. Cal advertir que moltes d’aquestes empreses poden exportar de forma simultània a Rússia i Ucraïna, fet que reduiria el nombre d’empreses afectades per aquest conflicte. Si es fa el supòsit que no hi ha cap empresa que exporti a Rússia i Ucraïna de forma simultània, l’impacte sobre el conjunt d’empreses exportadores catalanes seria del 5,2% el 2021. En resum, la conclusió és que els efectes negatius d’aquest episodi sobre el teixit exportador català no s’espera que sigui elevat, però podria tenir una incidència important sobre un col·lectiu reduït d’empreses.
Turisme procedent de Rússia a Catalunya
El Gràfic 3 mostra que el creixement de turistes a territori català procedent de Rússia en els 4 anys previs a la pandèmia va ser notable (42%) i més intens que a la resta de països del món. Prova d’això és que el pes relatiu del turisme rus a Catalunya ha augmentat en 1.p.p. entre el 2016 i el 2019. Malgrat aquest avenç significatiu, cal puntualitzar que l’any 2019 el turisme rus significava el 4,1% del turisme estranger total a Catalunya, una magnitud que sense ser negligible tampoc no és molt significativa. No obstant això, el descens de turistes amb motiu de l’actual conflicte geopolític es podria concentrar en determinades localitats a Catalunya (amb una afluència rellevant de turistes de la regió) i en alguns sectors econòmics (hostaleria, restauració, etc.). Finalment, aquesta crisi dificultarà encara més la recuperació del turisme rus l’any 2022 en els nivells previs a la Covid-19 (el 2021 el nombre de turistes russos va ser del 7% en comparació amb el 2019). Amb dades d’Idescat del 2019, la despesa mitjana per turista a Catalunya va ser de 1.100€ i la dels russos de 1.494€, un 36% més. Respecte del total de despesa, el 2019 els russos van gastar 1.167M€, un 5,6% del total (21.319M€).
