La COP26, reunida aquests dies a Glasgow, és l’última oportunitat que tenen els estats per resoldre l’escalfament global produït pels denominats gasos d’efecte hivernacle (GEH). En aquest sentit es refereixen els dos primers acords signats el passat dimarts, 2 de novembre, per un centenar de líders mundials els quals tenen com a missió limitar les emissions de gas metà i acabar amb la pèrdua de massa forestal.
La Cambra de Comerç Barcelona, tot i celebrar aquests compromisos, espera que de la trobada de Glasgow sorgeixin més acords globals que contribueixin en el seu conjunt a definir el nou model econòmic que, segons l’ens cameral, s’ha d’erigir sobre els valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social. Un model que ha de fer possible una millora dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) promoguts per la Cambra i no centrar-se exclusivament en el creixement del PIB.
El moment actual ens exigeix ser el màxim de responsables de les decisions que prenem i a ser conscients dels efectes catastròfics que suposaria l’incompliment d’acords com el signats també per l’estat Espanyol.
Per aquest motiu, des de la Cambra de Barcelona es reconeix el compromís i l’esforç del sector empresarial català, els quals caldrà mantenir i augmentar si volem realment frenar el canvi climàtic, i demana als governs lideratge, polítiques valentes i decidides que permetin:
- Acomplir els objectius d’aturar l’augment de la temperatura.
- Que tinguin en consideració la imprescindible implicació de la ciutadania (tots som consumidors), així com del teixit productiu – el qual és conscient del seu paper.
- Aprovar les mesures de suport que permetin a tots els actors econòmics encarar els canvis necessaris en els diferents sectors.
Cal afegir, en directe relació amb els compromisos de l’emergència climàtica, que el Gabinet d’Estudis conclou que Catalunya afronta la tercera dècada del segle XXI a la cua de la transició cap a energies renovables, ja que mentre el pes de les renovables sobre el total de producció augmenta a la UE-5, al 2020 se situava per sobre del 30%, a Catalunya roman estancat en, aproximadament, un 20% durant els últims anys.
Què suposen els dos acords globals signats a Glasgow?
Per una banda, el primer acord se centra en gestionar l’impacte de la massa forestal. El compromís busca mantenir i millorar l’absorció dels GEH i afecta principalment als països amb grans extensions boscoses. Aquests compromisos comptaran amb una dotació al voltant de 16,5 bilions d’euros per donar suport a activitats als països en desenvolupament, especialment per ajudar a restaurar terres degradades, fer front als incendis forestals i donar suport a les comunitats indígenes.
Per altra banda, l’acord per a la reducció d’emissions de gas metà, es basa en les recomanacions de l’informe presentat per les Nacions Unides (Global Methane Assessment). Seguint amb les emissions actuals, la xifra prevista d’escalfament global la situa en els 2,7 ºC el 2050 i s’estableix que, reduir en un 45% les emissions de gas metà, aportarà una millora de 0,3 ºC, contribuint així a l’objectiu de limitar el canvi climàtic als 1,5 ºC fixat en l’acord de París.
Més de la meitat de les emissions mundials de metà provenen de les activitats humanes en tres sectors: els combustibles fòssils (35%), els residus (20%) i l’agricultura (40%). El major potencial de millora a Europa i l’Índia es troba en la millora del tractament dels residus amb un cost aproximat de 500€ per tona. A Catalunya l’agricultura i la ramaderia en són les principals responsables amb un 54% de les emissions d’aquest gas, seguit del tractament i l’eliminació de residus (36%), el processament d’energia (8%) i els processos industrials (2%).
Un pas ferm en la lluita contra el canvi climàtic
En els primers acords s’han focalitzat els compromisos en aquests dos aspectes, però no cal oblidar que la responsabilitat de limitar l’escalfament global exigeix actuar en tots els àmbits de les nostres activitats quotidianes.
El conjunt de canvis a aplicar no responen exclusivament a una lògica econòmica tradicional ni immediata, sinó a la necessitat d’impedir la crisi climàtica a llarg termini. Les polítiques macroeconòmiques han d’interioritzar les mesures necessàries per fer possible la transició, però també a nivell micro cal assumir els costos que aquestes mesures comportaran.
El Banc Central Europeu en el seu informe, del 22 de setembre passat, contempla tres escenaris:
- “Transició Ordenada” en el que s’aconsegueix en terminis mantenir un escalfament global per sota dels 2ºC.
- Un segon en el que no s’assoleixen aquests objectius i la temperatura supera els 3ºC.
- I un escenari intermedi en el que s’assumeixen els objectius, però no en el calendari previst ni de manera equilibrada.
En els tres escenaris es contempla una caiguda del percentatge de creixement del PIB entre 2 i 8 punts.
Nova consulta a l’empresariat per copsar les principals necessitats en matèria ambiental
Per tal de contribuir i ser més actius en matèria ambiental i esdevenir un altaveu dels principals obstacles que troben les empreses i persones autònomes per assolir els seus objectius de sostenibilitat, la Cambra posarà en marxa una Consulta Cambra amb la finalitat de contribuir amb el seu suport a la necessària transformació econòmica que els reptes de la transició energètica demana.
