El Govern ha presentat avui el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2023. Els nous comptes públics, prèvia aprovació en el Congrés dels Diputats, seran fonamentals per protegir als col·lectius més vulnerables davant el xoc de la crisi energètica i promoure unes polítiques públiques que permetin consolidar el procés de recuperació. Entre les diferents partides de despesa, la inversió pública serà essencial per transformar el model productiu cap a la digitalització, la sostenibilitat ambiental i el creixement de la productivitat. Aquesta nota té per objectiu analitzar la inversió prevista recollida en els PGE del 2023 a Catalunya i fer balanç de la seva evolució.
La inversió pública regionalitzable (la que es pot distribuir entre les diferents comunitats autònomes) prevista en els PGE l’any 2023 és de 2.309 milions d’euros a Catalunya1, un 3,1% superior a la del 2022 (al conjunt de l’Estat augmenta un 2,8%). En termes relatius, Catalunya rebria el 17,2% de la inversió regionalitzable total de l’Estat (pràcticament la mateixa xifra dels últims dos anys). Malgrat això, cal destacar que la fracció de la inversió pressupostada a Catalunya sobre el total és sistemàticament inferior al pes que representa sobre el PIB del conjunt de l’Estat. Així, mentre que el percentatge de la inversió pressupostada ha estat del 13,2% en la dècada 2013-2023, el PIB de Catalunya s’ha situat en el 19% durant el mateix període. Tot i que aquest diferencial s’ha reduït gradualment entre el 2015 i el 2023 (sense tenir en compte el 2019 i 2020 amb els pressupostos prorrogats), els PGE de 2023 atribueixen un percentatge de la inversió pressupostada regionalitzable a Catalunya inferior a la contribució del PIB català (un diferencial d’1,8 punts percentuals). Aquest fet suposa una pèrdua de competitivitat per al teixit productiu català i també per a la pròpia economia espanyola, que no assigna els seus recursos d’acord amb criteris d’eficiència.
Del 2013 al 2021, només s’ha executat en mitjana un 63,8% de les inversions pressupostades
En relació amb la inversió liquidada a Catalunya, la sèrie històrica mostra que existeix un clar diferencial entre la inversió pressupostada i la finalment executada per part de l’Estat a Catalunya (gràfic 2). Del 2013 al 2021, el percentatge mitjà d’execució ha estat del 63,8%, fluctuant entre el màxim registrat el 2017 (81%) i el mínim del 2021 (35,8%). Des de la Cambra de Barcelona reclamem que es transfereixin a la Generalitat de Catalunya el valor de les inversions no executades entre el període 2013-2021: un total de 4.399 milions d’euros.
En segon lloc, la inversió liquidada a Catalunya sobre el total regionalitzable a l’Estat en els darrers sis anys (2015-2021) se situa en el 10,8% en mitjana anual, fluctuant entre el 8,4% del 2015 i el 14,9% del 2020. Tanmateix, l’any 2021 el pes que suposa la inversió liquidada a Catalunya va tornar a caure significativament (9,0%). Per tant, si bé el percentatge d’inversió pressupostada a Catalunya ja parteix d’un nivell inferior al seu pes relatiu que li correspondria en termes de PIB, el diferencial en termes d’execució encara és més elevat.
Una estimació del que suposa el dèficit d’inversió a Catalunya és la que prové de calcular el gap anual entre el pes del PIB català i el percentatge d’inversió executada respecte al total estatal, prenent de referència el volum d’inversió executada anual al conjunt de l’Estat. El resultat d’aquest càlcul és que Catalunya, en termes acumulats, hauria d’haver rebut 4.397 milions d’euros addicionals entre el 2015 i el 2021 (una xifra similar als 4.399 milions d’euros efectivament no executats entre el 2013 i el 2021). La conclusió d’aquesta estimació és que existeix un dèficit d’inversió persistent de l’Estat a Catalunya, fet que dificulta el desenvolupament econòmic del territori i suposa un greuge comparatiu amb la resta de comunitats autònomes. En aquest sentit, cal destacar que el percentatge d’inversió executada regionalitzable al conjunt de l’Estat se situa en el 75,8% en mitjana entre el 2015 i el 2021, 13,5 punts superiors a la de Catalunya durant el mateix període.
Inversió en infraestructures ADIF: durant el 2022 només s’espera executar un 20,5% del previst
Històricament, la inversió en infraestructures a Catalunya dins els Pressupostos Generals de l’Estat ha estat molt deficitària respecte al seu pes en el conjunt del PIB estatal. En aquest sentit, un cas flagrant ha estat Rodalies, molt per sota de les necessitats que la xarxa ferroviària requereix. Malgrat que la previsió d’inversió en els pressupostos de 2022 i 2023 ha seguit una trajectòria expansiva per al conjunt de Catalunya, la inversió real executada no ens permet ser optimistes (Taula 1).
En els PGE 2023, el conjunt de la inversió prevista d’ADIF a Catalunya és de 1.079 milions d’euros, un 27,1% més dels 849 milions previstos als PGE 2022 (aquesta inversió correspon en una bona part a Rodalies, i no inclou Alta Velocitat). Tot i que d’entrada aquest increment pressupostari pot semblar positiu per a Catalunya, la realitat és que el percentatge d’execució és molt pobre. Mostra d’això és que l’any 2022 només s’esperen executar 174 milions, el 20,5% del previst inicialment als PGE. Aquest percentatge tan baix a Catalunya s’explica, en bona part, per una previsió d’execució únicament del 18,0% a la província de Barcelona.
S’ha de tenir present que el Pla de Rodalies 2020-2030 preveu més de 6.300 milions d’euros d’inversió, dels quals gairebé 3.900 milions s’han d’executar en el període 2020-2025. A la vista de les xifres d’inversió executades i previstes, el Ministeri haurà d’intensificar molt el seu ritme d’inversió real en el curt termini si vol assolir els objectius promesos en aquest pla.
