Generalitat i cambres catalanes busquen solucions al problema energètic

Entre els anys 1998 i 2008 es va viure una època de bonança econòmica que va esdevenir, entre altres, en un augment del 25% en el consum d’energia final a la Industria i al Transport. La crisi econòmica i la millora de la intensitat energètica van provocar una regressió progressiva del consum. Malgrat això, la dependència dels hidrocarburs (productes petrolífers, gas natural, carbó) en el consum d’energia final, unes xifres que arriben al 70%, situa el sector empresarial en una situació de risc davant de possibles augments de preu.
L’estalvi i el consum eficient de l’energia esdevenen factors prioritaris per al sector industrial i de serveis ja que, a més de generar un estalvi econòmic i contribuir a la reducció dels costos d’explotació, milloren la competitivitat de les empreses i contribueixen a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Segons el Reial Decret 235/2013, a partir de l’1 de juny de 2013, els edificis públics que es venguin o es lloguin, així com els edificis públics de més de 500 m2, han de disposar d’un certificat energètic, document que descriu les característiques d’un edifici des del punt de vista del consum d’energia i d’emissions de CO2, i que permet al ciutadà conèixer-ne millor les característiques i disposar de més informació a l’hora de comprar o llogar. Aquest certificat el poden expedir professionals de diversos àmbits, com enginyers, arquitectes o altres experts en l’energia.