Crèdits ICO COVID
Quina és la problemàtica? Què s’ha venut des dels estaments públics?
Neix de la publicitat del govern a resultes de la pandèmia de la COVID 19 per la qual es difon la concessió de crèdits a empresaris i autònoms avalats per l’ICO en un 80%. Aquesta informació inexacta va ser aprofitada en la comercialització d’aquests crèdits per les entitats financeres, les quals al seu venciment estan reclamant el 100% del crèdit als avaladors, ja siguin professionals o simplement familiars sense vinculo funcional amb l’empresa.
Què es pot aconseguir?
Bé es tracti d’avalador professional o d’un consumidor es pot aconseguir la nul·litat de la clàusula de fiançament o almenys, reduir la responsabilitat de l’avalador a un 20% de l’import total dels Crèdits empresarials atorgats amb motiu de la pandèmia de la COVID 19 i garantits per l’ICO.
Què són?
Resumint, es tracta d’un contracte de préstec tipus destinat a ser imposat a una pluralitat de prestataris, d’adhesió i que es fonamenta en l’establiment de clàusules redactades unilateralment per les entitats financeres a mode de condicions generals de la contractació, subscrites amb empreses i autònoms, incloent, en general a tercers, als quals defineix com a garants o fiadors solidaris.
D’aquesta manera, l’entitat financera decidiria sobre la concessió del corresponent finançament al client d’acord amb els seus procediments interns i polítiques de concessió i riscos, però no podien condicionar l’aprovació dels préstecs a la contractació per part del client de cap altre servei o producte.
Com va ser la informació proporcionada per les entitats financeres?
Les entitats financeres havien de sol·licitar a les empreses i autònoms una declaració responsable i informar-los sobre altres qüestions relacionades amb l’aval. En el cas d’autònoms i pimes l’aval garanteix el 80% del principal de les noves operacions de finançament i de les renovacions. Per a la resta de les empreses, que no tinguessin la consideració de pime, l’aval cobria el 70% en el cas de noves operacions de préstec i el 60% per a renovacions.
A més, les entitats financeres havien de traslladar als seus clients el benefici derivat de l’aval públic en forma, entre altres opcions, de menors interessos o major termini, o més finançament, o període de manca del principal, etc. Les entitats financeres quedaven obligades a aplicar els millors usos i pràctiques bancàries en benefici dels clients i no podien comercialitzar altres productes en ocasió de la concessió de préstecs coberts per aquest aval.
Quin és el problema sorgit amb els crèdits ICO COVID?
La controvèrsia amb els crèdits ICO COVID ha sorgit al seu venciment quan no han pogut ser satisfets per les empreses i autònoms prestataris, molts dels quals s’han vist abocats a tancar veient-se greument perjudicats per les conseqüències econòmiques derivades de la guerra d’Ucraïna i la pujada dels tipus de de interès.
En aquest marc, empreses i autònoms han reaccionat presentant el corresponent concurs de creditors, veient-se exposat els fiadors i garants als quals les entitats financeres estan reclamant el pagament del 100% del préstec, contravenint la informació precontractual proporcionada.
Quins són els arguments de defensa dels afectats?
Hem de diferenciar si l’avalador és l’administrador de la mercantil afectada o si és consumidor, categoria en la qual cal incloure a cònjuges, familiars o persones que no tenen un vinculo o benefici amb l’activitat empresarial.
En el primer cas, es podria esgrimir que la clàusula d’aval deu reputar-se nul·la per infringir la bona fe contractual o que concorreria error en el consentiment, exposant que la responsabilitat informada dels garants era un 20% del capital prestat, i no d’un 100%.
En el segon cas, es podria afegir que concorre abús per falta de transparència en l’abast de la garantia, així com existència de sobre garantia, considerant que l’existència de la doble garantia afegida que implica el crèdit ICO pot entendre’s desproporcionada.
Fernando Panadero
Responsable del Departament Civil i Processal de ROSS