“Si fem alguna cosa un cop rere l’altre, acaba esdevenint normal. Si veiem el mateix una vegada i una altra, acaba tornant-se normal. Si només veiem homes presidint empreses, ens començarà a semblar «natural» que només hi hagi homes presidents d’empreses“. Tristament, aquestes paraules de la novel·lista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie ens mostren el mur que encara tenim davant per enderrocar en qüestió d’igualtat.
Però, les xifres que presenten anualment l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç ens ensenyen que, de mica en mica, el mur s’esquerda i que la lluita el farà caurà tard o d’hora. Tot i això, actualment se segueix desaprofitant el talent femení en el mercat laboral, les dones continuen patint una important bretxa salarial per hora (16%) i rebent la majoria dels contractes a temps parcial (71% del total).
Preocupa pensar que les nostres filles no tenen el camí llaurat i que hauran de demostrar molt més talent que un home per ocupar el mateix espai. És trist saber que el mercat laboral està desaprofitant el talent femení. I és difícil digerir que un 58% dels graduats universitaris catalans són dones i que la majoria tenen una formació superior respecte als homes, però que aquest valor afegit no s’està traduint en presència femenina en els llocs de decisió.
Sense anar més lluny, fa cent trenta-cinc anys que es va fundar la Cambra de Comerç de Barcelona i fins al dia d’avui no havia tingut cap presidenta dona. La Mònica Roca i Aparici és l’excepció o hauria de ser la norma? Per a mi la resposta és ben clara: hauria de ser tan habitual que ni tan sols ens hauríem de qüestionar que la Cambra la lideri ella, una dona. Per desgràcia, les cadires presidencials dels òrgans empresarials catalans i nacionals han estat tradicionalment ocupades per homes, beuen d’aquest llegat patriarcal, fent que la presència femenina als alts càrrecs corporatius segueix-hi sent un miratge.
També és alarmant que la reducció de desigualtats de gènere en el sector de les TIC i la R+D estigui estancada des de fa més de deu anys, sent un dels sectors que presenta més perspectives de creixement en el futur. Que la bretxa de pobresa entre homes i dones s’eixampli, afectant un 20,7% de dones enfront del 18,3% d’homes (xifres que probablement s’han distanciat més a causa de l’impacte de la pandèmia) o que a l’àmbit universitari les dones estiguin infrarepresentades i que, tot i haver millorat, la presència femenina a les institucions encara estigui ben lluny de ser paritària.
Cal continuar esquerdant el mur i només serà possible, si les dones ocupen el 50% dels llocs de decisió de l’àmbit públic i privat. D’aquesta manera es podrà canviar el paradigma i les dinàmiques de poder actual. Perquè tenim molt camí per recórrer, estereotips de gènere que derrotar i una educació a feminitzar. Podríem començar per fer valdre les cures, una càrrega social que portem a les espatlles des de fa anys i integrar-les en el món del treball, fent que deixin de ser una llosa per les nostres trajectòries professionals. Hem de germinar noves llavors, noves mirades i impregnar-nos del que realment vol dir igualtat, el 8M i cada dia.
Per conèixer més dades sobre la situació de la dona. Consulteu els Indicadors d’Igualtat que ha presentat l’ODEE aquesta setmana: https://premsa.cambrabcn.org/wp-admin/post.php?post=8488&action=edit
