El 2019 es van cometre 3.661 robatoris amb força a establiments, un 20,5% més que l’any anterior i 31.375 fets il·lícits contra turistes a la ciutat de Barcelona, el 70% de tota Catalunya. Aquests són alguns dels principals resultats que es desprenen de l’“Observatori de la Seguretat al Comerç i Turisme 2020”, creat per la Cambra de Barcelona amb l’objectiu d’avaluar periòdicament l’impacte de la inseguretat als establiments comercials i al turisme.
Aquest és un projecte que va arrencar fa un any per donar resposta a les inquietuds del sector i de la ciutadania que veien com augmentaven els robatoris a la ciutat. Des d’aleshores s’ha treballat per aconseguir informació i dades de totes les fonts disponibles, que a partir d’ara es podran anar actualitzant i monitoritzant periòdicament.
L’Observatori fa una radiografia de la situació a partir dels indicadors de seguretat, establiments, impacte econòmic, turisme i propietat industrial i intel·lectual. L’anàlisi permet obtenir informació d’utilitat per al sector i per a les administracions perquè puguin implementar propostes i mesures per pal·liar la preocupació creixent dels comerciants i restauradors de Barcelona en relació amb l’augment de la inseguretat als carrers i als establiments.
L’anàlisi de les estadístiques dels fets il·lícits en establiments contra el turisme i contra la propietat industrial i intel·lectual compara Barcelona (ciutat i província) amb altres ciutats i territoris al llarg dels últims anys a partir de les fonts estadístiques oficials del Ministeri de l’Interior, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’IERMB i les dades de la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA) que representa més del 96% del negoci a Espanya.
Seguretat. Augmenta significativament el pes dels fets penals sobre la població al municipi de Barcelona
El 2019, la ciutat de Barcelona va registrar 200.225 fets penals, un 3,1% més que l’any anterior segons dades del Ministeri de l’Interior. Si es contextualitzen aquests resultats sobre la població total, el pes és del 12,2%, xifra que ha augmentat 2,7 punts percentuals des del 2016. En comparació amb el municipi de Madrid, el volum de fets relativitzat per població, també és força superior: +4,5 p.p. (percentatge que s’ha mantingut força estable en el cas de Madrid).
Establiments. La ciutat de Barcelona va concentrar la meitat dels robatoris amb força del total provincial el 2019, pes que s’ha incrementat des del 37% del 2016
Segons els tipus de fet penal, els robatoris amb força a establiments van suposar l’1,8% del total a la ciutat amb més de 3.600 fets coneguts el 2019. Tot i que el pes és reduït, aquest tipus de delictes han augmentat a taxes molt elevades els últims tres anys (per sobre del 19%), el que s’ha traduït en un augment acumulat del 80,7% del 2016 al 2019.
Si s’atenen a les dades a nivell provincial, els robatoris amb força a establiments van ascendir a un total de 7.634 el 2019, un 19,2% més que l’any anterior i força per sobre dels 5.470 registrats el 2016. Si es comptabilitzen aquests tipus de fets per cada 100.000 habitants els increments dels darrers anys s’ha traduït en un creixement dels 101 robatoris el 2017 a 132 el 2019, força per sobre dels valors de Madrid (102) i València (96).
Impacte econòmic. El cost mitjà dels robatoris a comerços assegurats va augmentar un 9% fins a quasi 1.400€ a la província de Barcelona el 2018, segons UNESPA
El cost total dels robatoris a comerços assegurats va ser de 12,9 milions d’euros a la província de Barcelona el 2018, lleugerament per sota de Madrid amb 13,7 milions d’euros, segons dades estimades d’UNESPA. Aquesta xifra repunta un 22,5% respecte del 2017, després de dos anys de reducció. Si es posa en relació amb el PIB, el cost total va ser de 76 euros per cada milió d’euros de PIB a la província el 2018, per sobre dels 60 euros de Madrid i els 48 de València, però un 22% per sota del màxim registrat el 2016 (98 euros).
Turisme. El 59% dels fets il·lícits contra turistes a establiments comercials es van produir a locals d’oci i el 44% a Ciutat Vella el darrer any
La ciutat de Barcelona va concentrar el 70% dels fets il·lícits contra turistes a tot Catalunya amb un total de 31.375 el 2019. Segons la procedència, el 10% van ser de nacionalitat francesa, seguits dels italians (9%) i els provinents del Regne Unit i Alemanya (7% ambdós). Cal tenir present que l’any 2019 els principals països de procedència dels turistes que van pernoctar a hotels de Barcelona van ser els Estats Units (11,6% del total), el Regne Unit (8%), França (7,7%), Itàlia (6,2%) i Alemanya (5,5%). Per tipus de delicte, el 81,3% del total van ser furts, mentre que només un 6,3% va ser amb violència i/o intimidació.
D’aquests delictes contra turistes, 8.204 (1 de cada 4) es van produir a establiments comercials el 2019. Quant al tipus d’establiment, un 59% van tenir lloc a locals d’oci, un 22% a comerços en general i un 16% a establiments d’hostalatge. Per districtes, la gran majoria es van produir a les zones més concorregudes i turístiques de la ciutat, Ciutat Vella (44%) i l’Eixample (38%) que junts sumen més del 80% dels fets il·lícits a establiments; mentre que els districtes adjacents de Sant Martí i Sants-Montjuïc representen, aproximadament, entre un 6% i un 5% cadascun sobre el total.
Propietat industrial. La província de Barcelona concentra el 12,8% dels objectes requisats a Catalunya amb un valor de quasi 10 milions d’euros el 2019
El 2019 es van requisar 155.016 objectes a la província de Barcelona contra la propietat intel·lectual, el 12,8% del total de Catalunya. La gran majoria d’aquests objectes es van localitzar a establiments (61,7%) i naus (33,1%), mentre que tan sols un 3,8% provenien de la venda ambulant (legal i il·legal). Per tipus d’objecte la majoria eren de tipus tèxtil i béns de marroquinaria i complements –conjuntament han tingut un pes proper al 42% en mitjana del 2012 al 2019.
Respecte a la valoració econòmica a preus de mercat, el valor total estimat va ser de quasi 10 milions d’euros el 2019, segons dades del Ministeri d’Interior. Els objectes tèxtils i de marroquineria van suposar el 70,9% del valor total estimat amb més de 7 milions d’euros.
Reivindicació de la Comissió de Comerç de la Cambra de Barcelona
L’Observatori s’emmarca dins dels plans d’actuació en matèria de comerç de la Cambra per promoure un model de comerç característic de les ciutats mediterrànies, on els carrers s’omplen de comerços i restauradors, que aporten i faciliten dinamisme econòmic i competitivitat, cohesió social i convivència i, sobretot, seguretat, especialment per a la població més vulnerable, com són la gent gran i els nens i adolescents.
La Comissió de Comerç s’ha marcat com a repte principal retornar la representativitat i la capacitat d’influència a les empreses i a les entitats que representen el sector del comerç i la distribució, a partir de quatre eixos estratègics: informació, influència, comerç 2030/40 i, finalment, sostenibilitat i proximitat.
En relació amb primer eix estratègic, la informació, la Cambra ha vingut copsant la preocupació dels comerciants i restauradors envers la sensació d’augment de la inseguretat en els carrers. Per això, calia impulsar una eina que pogués fer una radiografia fidedigna a partir de dades oficials.
Propostes
Certes decisions polítiques preses des de l’àmbit local van en detriment del sector empresarial i afecten la permissivitat de comportaments poc hospitalaris amb els turistes. Des de la Cambra s’espera que la situació econòmica actual serveixi per reflexionar i treballar per continuar sent la ciutat acollidora que sempre ha estat Barcelona.
La Cambra també demana més mitjans per augmentar la presència policial en certes zones més conflictives de la ciutat on sovint és el propi sector comercial i turístic el que ha de fer un esforç de cura pels seus clients. Aquesta presència es farà més necessària a partir d’ara amb la pandèmia del Covid-19, ja que molts carrers augmentaran els seus locals buits i el risc d’inseguretat.
Per pal·liar aquesta situació, el sector proposa posar sobre la taula la possibilitat d’establir sistemes mixtes de seguretat publicoprivada en zones concretes comercials.
Finalment, calen més mitjans perquè les forces de seguretat puguin desenvolupar la seva tasca, una justícia més àgil, així com millorar el marc legal davant, sobretot, de les reincidències dels delictes en establiments comercials i en el tràfic de productes il·legals.
