Barcelona, 27 de desembre de 2018.- El nou informe de l’Observatori de Tràfic Aeri de Barcelona de la Cambra de Comerç de Barcelona fa balanç del trànsit de passatgers al final de la temporada d’estiu de 2018 (amb les dades dels primers nou mesos de l’any), detalla l’oferta prevista per a la temporada d’hivern 2018/19 i analitza la puntualitat de sortida dels vols a l’aeroport des del gener de 2017 fins a l’octubre de 2018.
El 2018, de nou un any rècord a l’Aeroport
L’Aeroport de Barcelona-El Prat es consolida com el 7è aeroport europeu en termes de volum de passatgers com a resultat de la temporada d’estiu, donat que al llarg dels primers nou mesos de l’any 2018 augmenta el seu avantatge en créixer més que els seus competidors més directes per aquesta posició, que són Londres Gatwick, Munic i Roma Fiumicino.
Concretament, en aquest període Barcelona – El Prat registra el quart creixement més elevat (5,1%) entre els 10 principals aeroports europeus, només per darrera de Frankfurt, Madrid i Estambul (a l’entorn del 8,4%), que són justament els aeroports que el precedeixen al rànquing. A partir d’aquestes dades i de la seva evolució prevista, Barcelona assolirà la xifra de 50 milions de passatgers el 2018. Aquesta bona evolució va en línia amb el pronòstic de la IATA, l’associació internacional de transport aeri, que preveu que el nombre de passatgers aeris es doblarà en els pròxims 20 anys i arribarà als 8.200 milions de passatgers aeris a tot el món el 2037, xifra que suposa un creixement de mitjana anual del 3,5%.
Per mercats, l’europeu lidera el creixement en termes absoluts, tot i que el mercat intercontinental experimenta el creixement relatiu més elevat, un 16,7% més respecte al mateix període de l’any anterior (+600 mil passatgers). Així, dels principals països de destinació, sense incloure el tràfic domèstic, destaca l’increment dels Estats Units (+38,1%, 350 mil), gràcies a l’obertura de noves rutes i increments de freqüències, i Portugal (+14,3%, 145 mil). En canvi, el principal i el quart mercat internacional en termes absoluts de passatgers, el Regne Unit i Alemanya, disminueixen un -4,5% i un -2,6%, respectivament.
En termes de trànsit directe de passatgers (si es descompta el de connexió), Barcelona es manté com a 5a. ciutat europea en tràfic d’origen i destinació (O&D) en el període gener-octubre 2018, només per darrera de Londres, París, Estambul i Moscou.
El trànsit intercontinental directe, el segment més dinàmic del mercat
El trànsit intercontinental O&D a Barcelona – El Prat ha crescut de forma progressiva i ininterrompuda els darrers anys. Així, des del 2010 el nombre de passatgers intercontinentals ha crescut un 9,4% de mitjana anual.
Barcelona és la principal porta espanyola d’entrada o de sortida del trànsit aeri de passatgers amb Àsia, Àfrica i Orient Mitjà, i Madrid encara ho és per a Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, els mercats amb més trànsit de passatgers. Tanmateix, Barcelona guanya quota de mercat a Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, en créixer per sobre de la mitjana espanyola.
Aquest creixement ha estat gràcies en bona part a l’increment de l’oferta intercontinental directa els darrers anys. El 2018 s’han inaugurat 3 noves rutes directes a 3 destinacions: Boston, Seül i Abu Dhabi, i han augmentat les freqüències en 10 rutes directes a la temporada d’estiu i en una ruta tot l’any. El mapa de rutes de Barcelona ja inclou 45 destinacions directes de llarg recorregut, si bé se segueixen identificant oportunitats d’establir noves rutes a destinacions no servides amb vols directes i d’incrementar freqüències a les ja servides. Durant els primer deu mesos de l’any 2018 cinc destinacions intercontinentals han superat els 90 mil passatgers indirectes: Buenos Aires, Tòquio, Seül, Los Ángeles i Nova York.
Optimisme hivernal: l’oferta de seients a la T1 creix un 8,8% i un 2,0% a la T2
De cara a la temporada d’hivern 2018-2019 (del 28 d’octubre de 2018 al 30 de març de 2019), les companyies aèries ofereixen gairebé 1,4 milions de seients més a Barcelona, xifra que suposa un creixement del 7% respecte de l’any anterior.
Aquest increment de seients és degut sobretot al creixement en oferta de l’11% de Vueling (amb 831.000 seients més respecte de l’any anterior). A continuació, LATAM, amb 310.000 seients més per a la temporada d’aquest hivern quasi triplica l’oferta de l’any anterior; Ryanair, que incrementa un 6% la seva capacitat amb gairebé 170.000 seients extra; i Laudamotion (+82.000), nova filial de Ryanair que opera a Àustria i Alemanya. En canvi, Qatar Airways i Plus Ultra són les línies aèries que més disminueixen la seva oferta. Per mercats, l’augment de capacitat més notable és cap al mercat domèstic (un terç del total de nous seients), seguit de mercats europeus consolidats com Àustria, Gran Bretanya, Portugal i Itàia.
Pel que fa a l’estacionalitat, l’increment de la nova oferta es concentra en els mesos de desembre a febrer (a l’entorn del 9%). Març és el mes on la capacitat creix menys en termes relatius per a la temporada d’hivern (2,7%), però el que més seients ofereix en termes absoluts (4,7 milions). Per terminals, l’oferta a la T1 creix un 8,8%, amb un increment de 1.235.000 seients en termes interanuals, i supera els 15 milions de seients. L’oferta a la T2 creix a un menor ritme, un 2%, amb 131.000 seients més, i arriba a una oferta de 6,7 milions de seients. Per mesos, tant la T1 com la T2 concentren la seva nova oferta en els mesos de desembre a febrer, amb el 74% i el 100% dels nous seients, respectivament.
Anàlisi de la puntualitat en la sortida de vols a l’aeroport de Barcelona
Aquesta edició de l’Observatori incorpora una anàlisi dels índexs de puntualitat i d’operacions els anys 2017 i 2018 a l’aeroport de Barcelona-El Prat a partir de les dades publicades per OAG, un dels principals proveïdors globals de dades i aplicacions digitals per al sector del transport aeri.
Fins a l’octubre del 2018, amb una mitjana mensual de 13.647 vols, Barcelona se situa a la posició 44 en sortides de vols entre els 1.200 aeroports analitzats de tot el món (xifra que oscil·la entre la 39 de juny i juliol, i la 58 del gener). En canvi, l’aeroport de Barcelona- El Prat se situa a la posició 1.009 de mitjana en el rànquing de puntualitat —posició que fluctua entre la del gener (348) i la del maig (1.159). A efectes estadístics, es considera que un vol surt puntual o en hora si ho fa amb menys de 15 minuts de retard. Els primers deu mesos del 2018, el 62% dels vols del Prat van sortir en hora, i aquest percentatge va oscil·lar entre el 83% del gener i el mínim del juliol del 48%.
Així, els principals fets que es desprenen d’aquesta anàlisi del període gener-octubre 2018 són:
- Contrast entre la posició 44 en sortides de vols i la 1.009 en el rànquing de puntualitat, d’un total de 1.200 aeroports.
- Respecte l’any 2017, es registra un descens en el percentatge de vols que surten en hora (del 72% el 2017 al 62% el 2018) i en el rànquing de puntualitat (de la posició 863 el 2017 a la 1.009 el 2018). En canvi, en el rànquing de sortida de vols pràcticament es manté estable (de la posició 43,9 el 2017 a la 44,5 el 2018 en mitjana, respectivament).
- Els mesos amb major trànsit aeri (més sortides de vols), s’obté una posició més baixa en el rànquing de puntualitat (o menor percentatge de sortida de vols en hora); i a l’inrevés.
- Aeroports amb major trànsit de passatgers obtenen millors posicions en el rànquing de puntualitat.
En aquest sentit, es considera del tot necessari el desenvolupament del pla “BCN a Punt”, una iniciativa del Ministeri de Foment per millorar l’operativa a l’aeroport de Barcelona-El Prat que va ser presentada a la reunió del Comitè de Coordinació Aeroportuària de Catalunya del passat mes de novembre. Aquest pla planteja actuacions en dos àmbits temporals, a curt termini, per millorar l’operativa del pròxim estiu de 2019, i a mig i llarg termini amb mesures de més ampli abast per respondre als reptes més estructurals i de futur.
Les línies d’actuació abasten tant l’àmbit domèstic com l’àmbit europeu, atès que l’impacte sobre els índexs de puntualitat i regularitat dels serveis aeris a Barcelona és en bona part atribuïble a la situació de l’espai aeri europeu, que aquest darrer estiu s’ha vist afectat per la mala climatologia, els conflictes laborals en països centrals de la Unió Europea i l’efecte en la seva capacitat del continu creixement del trànsit aeri.
