L’economia catalana segueix en expansió el primer trimestre de l’any, però s’albira que el procés de desacceleració que ja està en marxa s’intensifiqui a mesura que la desacceleració econòmica mundial sigui més evident i els efectes es traslladin de la demanda externa a la demanda interna.
La indústria és el sector més afectat. Per contra, el turisme està resistint a la competència exterior i la construcció manté un elevat dinamisme. Els serveis moderen progressivament la seva marxa, però encara són el principal suport de la creació neta d’ocupació.
L’escenari que preveiem és que l’actual fase expansiva continuarà el 2019 i el 2020, però el creixement del PIB a Catalunya convergirà amb el d’Espanya i tots dos se situaran en taxes properes al 2%, que estarien més en línia amb el creixement potencial. Aquestes són les principals conclusions de l’Informe de conjuntura econòmica del primer trimestre, que inclou les previsions anuals per al 2019 i el 2020, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i AQR-Lab UB.
El debilitament de l’economia té el seu origen en els mercats exteriors, mentre que la demanda interna segueix força dinàmica gràcies al mercat laboral
L’economia catalana mostra una evolució heterogènia per components de demanda. D’una banda, el consum públic i privat segueixen creixent a bon ritme perquè es continua creant ocupació i els salaris reals comencen a augmentar després d’anys de contenció. D’altra banda, la inversió en béns d’equipament i les exportacions mostren senyals de feblesa. De fet, el sector exterior ha restat dues dècimes al creixement del PIB en el quart trimestre de 2018, per primera vegada des de 2015 i, segons les nostres previsions, durant el 2019 continuarà fent una contribució negativa.
La suma d’aquests elements explica que, segons les estimacions de la Cambra i AQR-Lab UB, el PIB català hagi registrat un creixement trimestral del 0,5% en els primers tres mesos de 2019, i en termes interanuals se situï en l’1,9%.
Per al segon trimestre de 2019 encara disposem de molt poca informació però el nostre model de previsió apunta a que el PIB podria avançar trimestralment també un 0,5%, de manera que mantindria un creixement interanual per sota del 2%.
Els factors que expliquen el manteniment del consum privat són:
- D’una banda, el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social manté un creixement robust del 2,7% en el primer trimestre, només una dècima menys que en el trimestre anterior, però dues dècimes per sota del que creix en el conjunt d’Espanya. La valoració és encara més positiva si tenim en compte que l’any passat la setmana santa va ser al març i aquest any és a l’abril.
- D’altra banda, l’augment dels salaris reals, tant en el sector públic com en el sector privat. El 2018 els salaris van créixer un 2,5% a Catalunya, clarament per sobre de la inflació mitjana que va ser de l’1,8%. Per tant, els treballadors comencen a guanyar poder adquisitiu i això anima el consum. De cara al 2019 preveiem que aquesta tendència a l’alça dels salaris es mantingui entorn als nivells de 2018, com a resultat de tres elements:
- L’increment salarial aprovat per als treballadors públics del 2,25% (representen el 15% dels ocupats a Catalunya).
- L’acord entre els agents socials d’aplicar un augment salarial en conveni d’entre el 2% i el 3% el 2019 i 2020.
- L’augment del salari mínim fins a 900 euros, que afecta a determinades ocupacions.
