Catalunya disposa de les capacitats industrials i tecnològiques per jugar un paper rellevant en el nou cicle europeu de defensa, però encara no està posicionada en els espais on es decideixen les grans oportunitats. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi El potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual a Catalunya, el primer del nou Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona, que identifica 812 empreses amb activitat o potencial en tecnologies de doble ús i planteja un full de ruta per al període 2025-2030.
L’informe, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona amb la col·laboració d’Acció, parteix d’un context de canvi accelerat a Europa, amb un augment sense precedents de la inversió en defensa i una aposta clara per reduir dependències externes. En aquest escenari, la frontera entre el món civil i el militar s’ha diluït: tecnologies com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat o l’espai tenen aplicacions simultànies en ambdós àmbits, convertint la dualitat en el nou estàndard industrial.
Però, segons l’estudi, el factor determinant no és tant la disponibilitat de recursos o tecnologia com la capacitat de convertir-los en indústria real. I és aquí on Catalunya es troba en un moment clau: amb una base empresarial àmplia i diversa, però sense una estratègia coordinada que li permeti capturar de manera sistemàtica les oportunitats que s’obren a escala europea.
L’anàlisi ha estat presentada pel cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, i el responsable tècnic de l’estudi, Roger Torrent. L’exposició de l’estudi ha comptat amb una destacada participació institucional, com la dels consellers d’Empresa i Treball i d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Miquel Sàmper i Jaume Duch, i la comissionada especial per la Competitivitat industrial i de les Pimes del Ministeri d’Indústria i Turisme, Núria Aymerich.
Un sector amb potencial, però sense posicionament
El diagnòstic és clar: Catalunya té potencial, però no ocupa encara una posició estructurada dins la base industrial de defensa europea. De fet, l’informe assenyala que el territori no forma part de cap dels corredors industrials definits en l’estratègia estatal i tampoc té una presència consolidada en els principals instruments europeus del sector.
Aquesta absència no respon a una manca de capacitats. Al contrari, l’estudi subratlla que el teixit empresarial català combina tradició industrial, competitivitat en sectors civils exigents i una creixent capacitat d’innovació en àmbits deep tech. El problema és de posicionament i de velocitat de decisió: altres territoris ja han estructurat estratègies pròpies i estan capturant abans els fluxos d’inversió i projectes.
Un mercat exigent però amb retorn sostingut
Un dels missatges centrals de les conclusions és la naturalesa particular del sector de la defensa. Es tracta d’un mercat amb barreres d’entrada elevades —certificacions complexes, requisits de seguretat estrictes i relacions comercials basades en la confiança— que dificulten l’accés de noves empreses.
Tanmateix, aquestes mateixes barreres actuen també com a mecanisme d’estabilitat. Segons l’informe, les empreses que aconsegueixen entrar-hi tendeixen a mantenir-s’hi: els contractes són recurrents, les relacions comercials són duradores i el coneixement acumulat esdevé un actiu estratègic. “La defensa no és un client puntual, sinó el fonament potencial d’una nova estratègia de negoci”, conclou el document.
Això obre una finestra d’oportunitat especialment rellevant per a les pimes industrials, que poden trobar en el sector dual una via de diversificació d’alt valor afegit, sempre que disposin d’acompanyament per superar les barreres inicials.
Quatre perfils d’empresa
L’estudi identifica quatre grans tipologies d’empreses dins l’ecosistema català: des de companyies ja integrades en cadenes de defensa fins a empreses líders en sectors civils amb potencial per esdevenir actors clau en projectes europeus.
Entre aquestes, destaquen especialment les anomenades dual-ready: empreses amb capacitats industrials consolidades en àmbits com l’automoció, l’aeronàutica o el sector mèdic, que podrien accedir al mercat de defensa en un termini relativament curt amb el suport adequat. Segons l’informe, aquest segment representa el principal reservori de creixement del sector.
Onze mesures per transformar el potencial en indústria
Per revertir la situació actual, el document planteja un pla d’acció amb 11 mesures concretes. Entre aquestes, destaquen la creació d’un programa de conversió industrial (Fit for Defence), una acceleradora de certificació, una oficina per captar fons europeus i el desenvolupament de consorcis industrials per competir en grans projectes.
També es proposa impulsar infraestructures de test i validació, reforçar la sobirania en materials estratègics i desenvolupar un ecosistema de talent especialitzat capaç de formar centenars de professionals cada any.
L’objectiu és clar: augmentar el volum d’activitat de la indústria dual en uns 1.000 milions d’euros en termes de VAB i crear uns 10.000 nous llocs de treball qualificats, incrementant significativament la participació catalana en projectes europeus de defensa.
Una qüestió de país
Més enllà de les xifres, l’estudi llança un missatge institucional: Catalunya ha de decidir quin paper vol jugar en la nova arquitectura industrial europea. Això implica definir una estratègia pròpia, amb lideratge públic i coordinació amb el sector privat, que permeti captar una part proporcional al seu pes econòmic dins l’Estat.
Segons el document, no es tracta només de participar en el futur, sinó de competir en el present. En un moment en què Europa accelera la seva autonomia estratègica, els territoris que aconsegueixin posicionar-se abans seran els que concentraran les inversions, els projectes i les cadenes de valor dels propers anys.
Els reptes en l’àmbit industrial de la defensa i la seguretat, a debat
Posteriorment a la presentació de l’estudi, s’ha encetat un debat amb líders d’empreses referents dels sectors de la indústria, l’energia i la tecnologia, tres pilars d’actuació en l’àmbit de la seguretat i la defensa. Moderat per Raül Blanco, director executiu d’estratègia de SAPA, la taula rodona ha comptat amb la participació de Xavier Pujol, president de FICOSA, José Vicente de los Mozos, CEO d’INDRA Group, i Emiliano López-Achurra, president de Petronor.
En el decurs de l’acte també s’han tractat els reptes de de país en l’àmbit industrial de la defensa i seguretat a través d’un diàleg entre Xavier Pujol, president de FICOSA i Jaume Baró, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya i conseller delegat d’ACCIÓ.
Sobre l’Observatori de la Indústria de la Cambra
L’Observatori de la Indústria de la Cambra de Comerç de Barcelona té com a propòsit potenciar l’activitat socioeconòmica i posar en valor la indústria com una de les activitats econòmiques amb més aportació al desenvolupament social de Catalunya.
Davant del context actual en què la indústria afronta importants reptes com la productivitat, la transició energètica i l’evolució tecnològica i digital, l’Observatori, en coordinació amb les Cambres de Comerç de Catalunya, es configura com un espai d’anàlisi rigorós, permanent i proactiu, així com una plataforma de referència per a la generació de coneixement, la proposta de solucions i la interlocució entre el sector privat, l’àmbit acadèmic i les administracions públiques.
L’Observatori de la Indústria desenvoluparà la seva activitat al voltant de cinc àrees: la generació de coneixement sobre la indústria, amb l’elaboració d’estudis periòdics i l’anàlisi del sector estratègic; la proposta per a la presa de decisions, amb el desenvolupament de posicionaments i propostes orientades a facilitar la presa de decisions dels agents socials i polítics; la promoció d’espais de reflexió i debat per compartir diagnosis, contrastar visions i identificar solucions als reptes del sector industrial; el suport a les polítiques públiques mitjançant la col·laboració amb les administracions públiques; i la connexió entre els agents de l’ecosistema (empreses, centres tecnològics, universitats i administracions) per afavorir la generació de solucions a curt i mitjà termini.
