La Cambra de Barcelona fa públic el primer monogràfic dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), sota el títol “La descarbonització i transició energètica a Catalunya. Full de ruta per assolir la plena descarbonització del país el 2050”. La principal conclusió de l’estudi és que Catalunya haurà d’invertir, en mitjana, el 0,67% anual del PIB entre el 2022 i 2050 (59.024 M€) si vol aconseguir un sistema elèctric 100% procedent de fonts d’energia renovables.
L’estudi té dos objectius primordials. En primer lloc, analitzar l’evolució històrica i la situació actual de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) per càpita i els seus determinants a Catalunya en comparació amb la UE-5. Aquests factors clau són, principalment, la intensitat energètica (consum energètic per unitat de PIB) i la neutralitat energètica (emissions de CO2 per unitat de consum energètic). El segon objectiu consisteix en quantificar la inversió anual necessària a Catalunya en energies renovables entre el 2022 i 2050 que fa possible el compliment dels compromisos climàtics de reducció de les emissions de GEH establerts per la Generalitat i la Unió Europea. Concretament, la Generalitat defineix com a objectiu per al 2030 una reducció acumulada, en relació amb el nivell d’emissions de l’any 1990, del 27%. De cara al 2050, es pren de referència l’objectiu que estableix l’Estat espanyol (PNIEC 2021 – 2030), amb una reducció acumulada del 90% dels GEH respecte al 1990.
El procés de descarbonització ja ha començat a Catalunya, amb una disminució anual de les emissions de CO2 per càpita del -0,4% en mitjana entre el 1990 i 2019.
Catalunya ha aconseguit reduir moderadament els GEH per habitant (Gràfic 1) entre el 1990 (6,4 tones equivalents de CO2) i el 2019 (5,8 tn), tot i que el ritme de descarbonització per càpita ha estat força limitat a Catalunya (-0,4% anual) en comparació amb la UE-5 (-1,4%). Malgrat això, Catalunya parteix amb un cert avantatge en el nivell d’emissions anual per càpita, atès que els GEH per habitant és clarament inferior (-29,7% l’any 2019) al dels seus principals socis europeus. Aquest fet s’explica essencialment per un pes molt superior de la nuclear (no emet pràcticament GEH) en el mix de producció d’energia elèctrica a Catalunya, així com un ús residual del carbó com a font energètica.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
La disminució de la intensitat energètica del model productiu ha estat i s’espera que continuï sent un actor rellevant en la reducció de les emissions de CO2 per càpita.
La intensitat energètica – ràtio entre el consum d’energia i PIB – ha disminuït a Catalunya un -1,2% anual, una magnitud no gaire allunyada de la UE-5 (-1,5%) entre el 2000 i 2019 (Gràfic 2). Aquesta evolució s’explica, en part, per les millores en eficiència energètica (fruit de l’avenç tecnològic, substitució de maquinària, retirada dels vehicles de transport més contaminants, etc.) per unitat de producció. Per al càlcul de la inversió necessària en renovables a Catalunya fins al 2050, l’estudi projecta una intensificació dels guanys de la ràtio d’intensitat energètica (reducció anual del -2,0%), gràcies a la implementació de l’European Green Deal i dels recursos procedents del Next Generation EU.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);Tot i la contribució dels guanys en intensitat energètica cap a un escenari de descarbonització, la palanca principal que permetrà el compliment dels objectius climàtics dependrà de la capacitat de produir energia lliure d’emissions de CO2.
La reducció anual de les emissions de GEH per unitat de consum d’energia (Gràfic 3) ha seguit una trajectòria molt similar a Catalunya (-0,9%) en comparació amb la UE-5 (-1,0%) entre el 1990 i 2019. No obstant això, cal emfatitzar el diferencial existent al llarg del període (el 2019 la UE-5 alliberava un 27,5% més de partícules de CO2 respecte al seu consum d’energia). Aquest fenomen s’explica fonamentalment per una contribució més elevada de la nuclear en la producció total d’energia i l’ús negligible del carbó a Catalunya, així com una reducció molt substancial de les emissions de CO2 a la indústria catalana. Tot i aquesta tendència positiva, Catalunya haurà d’intensificar substancialment la reducció de les emissions de GEH (-7,2% anual) entre el 2022 i 2050 si vol satisfer els compromisos climàtics.
L’escenari de plena descarbonització exigeix la instal·lació a Catalunya d’una potència elèctrica addicional en energies renovables de 62.980 MW fins al 2050, amb una inversió de 59.024 M€.
El compliment dels compromisos climàtics requereix que Catalunya tingui instal·lat un estoc de potència elèctrica procedent de fonts renovables de 67.071 MW l’any 2050, el que implica un increment de 62.980 MW respecte a la potència actual (Gràfic 4). La instal·lació addicional d’aquest important volum de potència requeriria ocupar el 17,9% del territori de Catalunya (el 85% d’aquest espai en parcs eòlics i el 15% mitjançant plaques fotovoltaiques). Tot i així, cal matissar que una fracció d’aquesta potència es podria instal·lar en teulades i parcs eòlics marins. Finalment, suposant que els costos actuals de producció de les energies renovables (fotovoltaica i eòlica terrestre) es mantenen constants en tot l’horitzó de projeccions, caldria que Catalunya invertís un total de 59.024 M€ entre l’any 2022 i el 2050 per aconseguir un sistema elèctric 100% renovable.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);
