Amb la pandèmia sota control i la tornada a una normalitat amb cada cop menys restriccions, l’evolució de l’economia catalana el tercer trimestre ens deixa bones notícies.
En primer lloc, el mercat de treball es manté en progressiva recuperació, amb el nombre d’assalariats efectius –és a dir, el total d’assalariats al règim general sense tenir en compte les persones que estan en situació d’ERTO– acostant-se cada cop més als nivells precrisi. Aquest indicador se situaria al setembre un 3,9% per sota del setembre 2019 –segons les dades del Ministeri de Treball, Catalunya ha tancat el darrer mes amb 47.949 persones en ERTO.
En segon lloc, el nombre d’empreses actives s’ha situat només un 1,2% per sota del nivell prepandèmia en aquest mateix període. La forta demanda està impulsant la recuperació del teixit empresarial, especialment al sector de la construcció, que porta els darrers set mesos en expansió respecte als valors del 2019.
I, en tercer lloc, l’evolució del sector turístic aquest estiu ha estat globalment positiva. Algunes de les principals conclusions de la nota sobre el balanç turístic a l’estiu que vam publicar al setembre assenyalaven com el turisme domèstic havia substituït parcialment l’estranger, situant el nombre de viatgers a hotels a l’agost un 26% per sota del volum preCovid; i com els hotels havien aconseguit mantenir els nivells de facturació per habitació ocupada, això sí, a costa de reduir l’oferta.
Tanmateix, en contraposició a aquests bons indicadors, l’anàlisi de la conjuntura ens deixa núvols negres en l’horitzó. Aquest podrien frenar la recuperació econòmica i que ens han dut a rebaixar les nostres perspectives de creixement per al 2021 i 2022, i a advertir que possiblement s’hagin de tornar a revisar el trimestre vinent
¿Quins són aquests riscos que no cal perdre de vista?
L’aturada quasi total de l’activitat a escala global per la Covid-19 el segon trimestre del 2020 i les dificultats que van marcar els trimestres posteriors per les restriccions vigents han condicionat la producció i oferta enfront d’una demanda, que s’està recuperant molt ràpidament: per la mateixa recuperació de l’activitat, l’estalvi embassat, els impulsos fiscals, així com canvis en les pautes de consum fruit de la digitalització (teletreball i comerç electrònic).
En primer lloc, el mercat de les primeres matèries, tant l’alimentació com els metalls bàsics, i l’energètic està experimentant una forta escalada dels preus. El setembre de 2021, els preus dels metalls bàsics ha augmentat un 42% respecte al nivell mitjà de 2019. Tot i que l’increment és força generalitzat, el ferro, l’estany i el coure són els exemples més clars.
En la mateixa línia, els preus de les matèries agrícoles com el blat, l’ordi, el blat de moro i l’oli d’oliva registren increments al voltant del 50% la segona setmana d’octubre respecte a la mateixa setmana de l’any passat. I, a més, el preu del gas natural s’ha més que triplicat al setembre en comparació amb el preu mitjà de 2018. Aquest factor juntament amb d’altres (veure nota) han disparat el preu de l’electricitat a Espanya, superant els 300 EUR/MWh en moments puntuals al mercat majorista.
Un altre factor a tenir en compte és el del preu dels contenidors en transport marítim, amb uns preus que el darrer any s’han multiplicat per més de cinc, passant de poc més de 2.000 dòlars el setembre de 2020 a més de 10.000 dòlars el setembre 2021. Cal tenir present que, actualment, el 80% de tot el que consumim es mou per aquesta via. Aquests factors s’han traduït en dos riscos fonamentals per al creixement econòmic. D’una banda, l’increment dels preus i, de l’altra, la falta d’aprovisionaments.
Quant al primer risc, els preus a la indústria catalana estan augmentant: l’energia un 26% respecte al gener del 2020 i els béns intermedis un 15,4% (essencialment pel sector químic, el metal·lúrgic i el de fabricació de cautxú i plàstics), segons l’índex de preus industrials amb dades de setembre. De moment, aquest increment no s’ha traduït als preus dels béns d’equip i de consum (s’estima que l’increment de preus dels béns intermedis trigarà entre 12 i 18 mesos en traslladar-se als preus dels béns de consum. Un cop s’esgotin els estocs i les empreses no puguin reduir més els marges).
De fet, l’energia és un dels components principals de l’augment de l’IPC, fet que es veu quan es detrau, juntament amb els aliments no elaborats, i s’analitza la inflació subjacent. Si preguntem directament a l’empresariat, a través de l’Enquesta de clima que elaborem conjuntament amb l’Idescat, el 25% de les empreses industrials registren increments de preus, el percentatge més alt en la darrera dècada; i a la construcció i el comerç, el 22% i 27%, respectivament. De fet, en tots els sectors es registren nivells històricament elevats i les expectatives per al 4T continuen sent de creixements notables.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);De moment, aquest increment de preus no s’ha traslladat als salaris, segons l’evolució del salari pactat en convenis col·lectius a Espanya. La tendència és estable en el que portem de 2021, i només sectors amb falta de professionals com el de les TIC, la construcció o els tècnics mostren signes de major tensió.
Respecte al segon factor, igualment l’Enquesta de clima mostra com la falta de subministraments, fet que va començar a veure amb la manca de semiconductors i que ha afectat especialment el sector de l’automòbil, s’ha estès a altres activitats econòmiques. Així, el 61% de les empreses a la indústria i més del 50% a la construcció i el comerç afirmen tenir dificultats per aprovisionar-se aquest tercer trimestre, uns valors que superen en alguns casos els assolits en el moment de màxima aturada global per la pandèmia.
!function(e,i,n,s){var t=”InfogramEmbeds”,d=e.getElementsByTagName(“script”)[0];if(window[t]&&window[t].initialized)window[t].process&&window[t].process();else if(!e.getElementById(n)){var o=e.createElement(“script”);o.async=1,o.id=n,o.src=”https://e.infogram.com/js/dist/embed-loader-min.js”,d.parentNode.insertBefore(o,d)}}(document,0,”infogram-async”);En un context encara de sortida de la crisi econòmica, amb un 27% d’empreses que afirmen tenir problemes de liquiditat el darrer trimestre (un 20% amb problemes de solvència), la materialització d’aquests riscos i el temps que es perllonguin serà clau per acomplir (o no) la recuperació econòmica plena el 2022 (escenari base de les nostres estimacions). Un any en què, l’arribada i execució de bona part dels Fons Next Generation EU són la clau de volta per transformar el teixit econòmic català en més productiu, sostenible i resilient.
