La Cambra de Comerç de Barcelona obrirà al públic les portes de la seva seu corporativa, La Llotja de Mar, durant el 23 d’abril, amb motiu de la Diada de Sant Jordi. En aquesta data tan assenyalada del calendari català, la Cambra vol acostar a la ciutadania un dels edificis històrics més emblemàtics de Barcelona i donar a conèixer el seu valor patrimonial, cultural i arquitectònic, així comles institucions que formen part de la seva història.
La jornada de portes obertes es desenvoluparà d’11:00h a 17:00h i permetrà als assistents descobrir els espais singulars, la història i les curiositats de La Llotja de Mar. Entre aquests, es troba el Saló de Contractacions, el Pati, l’Escala d’Honor i el Saló Daurat, tots ells construïts en diferents períodes històrics i que reflecteixen la gran riquesa artística de La Llotja.
Sobre La Llotja de Mar
La Llotja de Mar és un edifici històric de gran valor patrimonial, cultural i arquitectònic. Construïda a l’edat mitjana, el segle XIV, per iniciativa del Consolat de Mar i el Consell de Cent, La Llotja es va alçar en el front marítim de la ciutat com a espai de reunió dels mercaders de la ciutat. La seva construcció va coincidir en un moment de gran apogeu de la ciutat com a potència comercial a la Mediterrània i ràpidament es va convertir en un símbol del poder econòmic de Barcelona.
La Llotja es va construir seguint l’estil gòtic civil català, fet que la converteix en un dels principals edificis de Barcelona que en l’actualitat encara conserven aquest estil arquitectònic. Al llarg dels anys l’edifici s’ha reformat incorporant elements d’altres estils com el renaixentista, el neoclàssic i el modernisme. Tot plegat fa de La Llotja un espai amb una gran riquesa artística i arquitectònica.
Actualment, La Llotja de Mar és la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Barcelona, però ha acollit la seu d’altres institucions en el passat. Una d’elles és el Consolat de Mar, institució fundadora de La Llotja, de la que es conserva la biblioteca i la sala del tribunal, però també la Taula de Canvi, un dels primers bancs públics documentats, així com escoles d’arts i oficis, i la Borsa de Barcelona.
La història de La Llotja és plena de curiositats que no deixen indiferent. Algunes d’aquestes històries tenen relació amb la reialesa, que va utilitzar l’edifici com un palau per organitzar grans recepcions i actes amb les elits de l’època. Va ser precisament entre els murs de La Llotja que es va representar, l’any 1708, la primera representació d’òpera feta a Catalunya i alhora la primera òpera italiana estrenada a la península ibèrica com a regal de noces de la Generalitat i el Consell de Cent a Carles d’Habsburg. La Llotja també va servir de model per a la primera fotografia feta amb daguerreotip a Barcelona i l’Estat el 1839 i on es va provar el primer fanal de gas de la ciutat.
