La Cambra de Comerç de Barcelona presenta l’informe El futbol que mou Barcelona, que quantifica l’impacte econòmic del futbol a l’àrea de Barcelona a partir de l’activitat de set clubs: FC Barcelona, RCD Espanyol, CE Sabadell, CE Europa, UE Sant Andreu, FC Terrassa i CE L’Hospitalet.
L’estudi estima que l’ecosistema futbolístic a l’àrea de Barcelona genera cada any 1.521 milions d’euros de riquesa, mesurada en termes de Valor Afegit Brut, i sosté 27.822 llocs de treball equivalents a jornada completa. Aquest impacte parteix d’una despesa directa de 981 milions d’euros dins de l’àrea de Barcelona i una recaptació fiscal de 311,9 M€ per part de les administracions públiques, derivada de l’operativa dels clubs, la massa salarial, la contractació de serveis, l’activitat de dia de partit i el consum associat als aficionats i famílies vinculades al futbol.
L’informe posa de manifest que el futbol no només té un impacte esportiu o social, sinó que actua com una activitat econòmica recurrent, amb efectes sobre sectors com l’hostaleria, la restauració, el comerç, el transport, la construcció, els serveis professionals, la informació i comunicació, i les activitats esportives i recreatives.
El 73% de la despesa vinculada al futbol es queda dins de l’àrea de Barcelona
Una de les conclusions principals de l’estudi és l’elevat grau de territorialització de l’impacte. Segons l’informe, prop del 73% de la despesa vinculada al futbol es produeix dins de l’àrea de Barcelona, fet que reforça el seu paper com a dinamitzador de l’economia local.
Aquest impacte es distribueix entre diferents canals: directe, indirecte i induït. D’una banda, l’activitat directa dels clubs, que inclou salaris, compres, serveis i operativa ordinària, així com la recaptació fiscal que genera. De l’altra, l’efecte indirecte sobre la cadena de proveïdors i l’efecte induït derivat del consum de les rendes associades a aquesta activitat.
Pel que fa a l’impacte directe, l’informe estima que genera 720 milions d’euros de Valor Afegit Brut (VAB) i 14.621 llocs de treball, aproximadament la meitat de l’impacte total. A aquesta xifra s’hi afegeixen els efectes indirectes i induïts, fins a assolir els 1.521 milions d’euros d’impacte total i els 27.822 llocs de treball sostinguts.
El futbol retorna 311,9 milions d’euros anuals a les administracions públiques
L’activitat futbolística a l’àrea de Barcelona també té un impacte fiscal rellevant. Els set clubs analitzats i el conjunt de l’activitat econòmica que generen aporten cada any 311,9 milions d’euros a les administracions públiques en forma d’impostos i cotitzacions.
La major part d’aquest retorn prové de l’IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social, que sumen 242,6 milions d’euros i representen el 77% del total. L’IVA vinculat a l’activitat dels clubs, el matchday i la despesa operativa aporta 66,7 milions d’euros, mentre que les taxes i tributs locals completen la contribució amb 2,6 milions d’euros.
Aquesta dada és especialment rellevant perquè situa el futbol com un contribuent net a les arques públiques. Segons l’informe, el debat sobre el suport institucional al futbol no s’hauria d’emmarcar únicament com una despesa en oci, sinó com una inversió amb retorn econòmic, fiscal i territorial.
Un ecosistema que combina elit global i arrelament local
Els dos clubs d’elit generen la major part de l’impacte econòmic a l’àrea de Barcelona: al voltant d’uns 1.300 M€ de riquesa generada en termes de valor afegit brut el FC Barcelona i uns 200 M€ l’Espanyol. Addicionalment, l’impacte econòmic dels cinc clubs de proximitat inclosos en el perímetre generen una riquesa al voltant de 20 M€ (22,9 M€), uns clubs de barri que tot i operar amb pressupostos molt inferiors als dels clubs de Primera Divisió, generen una activitat econòmica recurrent als seus barris i municipis.
Els cinc clubs de proximitat mobilitzen despesa local, sostenen ocupació i contribueixen al consum en restauració, comerç i transport durant tota la temporada. Cada club disputa entre 18 i 30 partits com a local, amb assistències que poden oscil·lar entre els 500 i els 4.000 espectadors per partit, segons la categoria i el moment esportiu. Aquest calendari converteix l’activitat dels clubs en un flux econòmic regular, distribuït territorialment i vinculat al teixit comercial de proximitat. L’informe subratlla que aquesta recurrència diferencia el futbol d’altres esdeveniments puntuals de dinamització econòmica.
Els drets audiovisuals transformen l’impacte d’un ascens
L’informe dedica una part específica a analitzar què passaria si un club de proximitat accedís al futbol professional. La conclusió és que l’ascens a Segona Divisió no suposa només una millora esportiva, sinó un canvi estructural del model econòmic del club.
La principal diferència són els drets audiovisuals. En categories federatives, aquests ingressos no solen superar els 200.000 euros anuals per club. En canvi, a Segona Divisió, l’ingrés mitjà per drets televisius se situa en 7,9 milions d’euros per club, amb una forquilla d’entre 5,3 milions i 8,8 milions en funció de diversos criteris de repartiment.
A partir d’un escenari conservador basat en els equips amb menys recursos de Segona Divisió durant les tres últimes temporades, l’estudi estima que l’ascens d’un club de proximitat pot multiplicar per 2,4 la riquesa generada i per 2,6 els llocs de treball sostinguts respecte a la seva situació actual.
En el cas d’un escenari agregat en què els cinc clubs de proximitat assolissin la Segona Divisió, l’impacte addicional seria de 40,6 milions d’euros de nova riquesa generada, 773 llocs de treball equivalents a jornada completa i 15,8 milions d’euros anuals més de recaptació fiscal. Aquest escenari no s’ha plantejat com una previsió esportiva, sinó com un exercici de simulació econòmica per dimensionar el potencial del sistema si diversos clubs de l’àrea de Barcelona consolidessin la seva presència en el futbol professional.
