Del futur intercanviador de La Sagrera a l’Aeroport de Barcelona: aquests són els projectes prioritaris pendents a les infraestructures de Catalunya

Un cop conegudes les preocupants dades sobre desinversió a Catalunya per part de l’Estat l’any 2021, la Cambra de Barcelona veu fonamental accelerar durant els pròxims anys les tramitacions d’estudis i projectes a les infraestructures catalanes, no només de les actuacions ja previstes per l’Administració central en els seus plans vigents, sinó també dels grans projectes estratègics per a Catalunya que requereixen una forta empenta des del territori, ja que o bé es troben molt endarrerits, no compten amb prou consens, o es troben gairebé oblidats.

Els protagonistes: Pla de Rodalies i Corredor Mediterrani

La xarxa de Rodalies de Catalunya, per una banda, ha estat una de les grans oblidades per part del Govern central durant la dècada de l’execució de l’Alta Velocitat. El nou Pla de Rodalies 2020-2030 preveu una inversió de 6.300 milions d’euros, dels quals una part molt important es preveuen executar en el període 2020-2025. Malgrat que en aquest context sembla que la maquinària ha començat a rodar, cal recordar que la xarxa arrossega anys de dèficits. També cal destacar que l’any 2021 Adif només va executar el 23,9% del seu pressupost a Catalunya, i Renfe, el 34,6%.

L’Estat ha declarat que el 2021 va adjudicar 330 M€ i licitar 555 milions del Pla de Rodalies. Pel que fa al 2022, i si ens centrem en el programa d’inversions del Pla focalitzat en l’increment de capacitat de la xarxa, fins ara s’han adjudicat 82 M€, dels quals 67 corresponen al desdoblament de l’R3 entre Parets del Vallès i La Garriga. També s’han licitat 469 M€, dels quals 465 M€ corresponen a les obres de soterrament a Montcada i Reixac.

Taula 1: Principals projectes ferroviaris amb obres en tramitació o execució

* Projectes inclosos dins del programa d’actuacions immediates – àmbits ampliació de capacitat i estacions

** Projectes amb una part important de la seva inversió total programada més enllà de l’horitzó 2025

D’altra banda, hi ha tot un segut d’actuacions del Pla en fase d’estudis o projectes, els quals és fonamental que es portin a terme amb la màxima celeritat per garantir que les inversions compromeses per l’horitzó 2025 es compleixin.

Taula 2: Principals projectes ferroviaris en fase d’estudi o projecte

* Projectes inclosos dins del programa d’actuacions immediates – àmbits ampliació de capacitat i estacions

Actuacions pendents a la xarxa viària

A les carreteres hi ha també casos flagrants de retard com és la B-40, per a la qual només podem parlar d’execució en el tram Abrera-Terrassa, amb obres adjudicades des de l’any 2007. A això se li afegeix el fet que la resta de trams corresponents al tancament Terrassa-Sabadell-Granollers no gaudeixen del suficient impuls per continuar la seva tramitació (redacció de projectes) i execució.

El govern central ha anunciat inversions per la millora de l’AP-7 al seu pas per Tarragona, en el nou context d’increments de tràfic (i accidentalitat) lligats a la supressió del peatge, que consistiran en millores d’accessibilitat i també en un quart carril de Vendrell a Papiol.

Taula 3: Projectes viaris amb obres en tramitació o execució

Taula 4: Projectes viaris en fase d’estudi o projecte

Ports i aeroports

Els nous accessos al Port de Barcelona representen un projecte estratègic per al conjunt de la nostra economia ja que forma part del hub logístic intermodal més gran del Sud d’Europa. Malgrat aquesta importància estratègica, no s’ha impulsat amb suficient decisió i coordinació el projecte dels nous accessos, que ha perdut una dècada sencera i ara per fi s’ha reprès. Ara, cal garantir que les redaccions de projectes i impuls de les obres posteriors es portin a terme amb la màxima diligència per garantir que quedin executats en l’horitzó 2030.

Els accessos dels Aeroports de Reus i Girona a l’Alta Velocitat també requereixen que els estudis actualment en marxa es desenvolupin amb la màxima diligència per, d’una vegada, disposar de projectes definitius per poder donar pas a la seva execució.

Taula 5: Projectes de Ports i Aeroports en fase d’estudis o projectes

Projectes que requereixen una especial defensa i impuls des del Territori

Finalment, hi ha un altre grup de projectes que es troben sota el risc d’entrada en servei en un horitzó molt a llarg termini o, fins i tot, de caure en l’oblit si no reben el suficient suport i gestió decidida des del Territori.

Val la pena fer referència en primer lloc a la línia R3 de Rodalies, que, malgrat el seu retard, segons el Pla de Rodalies actualment vigent, no quedarà executat en tot el seu traçat dins l’horitzó 2030. Més concretament, per al tram Montcada-Parets, en el marc del Pla de Rodalies, només es preveu un estudi d’avaluació i planificació dins l’horitzó 2030.

L’Aeroport de Barcelona representa un clar exemple de com el consens territorial és indispensable per desenvolupar una gran infraestructura vital per a la nostra economia. Cal que les administracions central i catalana responguin amb la màxima celeritat als requeriments ambientals exigits des de Brussel·les, i posar-se mans a l’obra a definir el model d’Aeroport que volem i redactar el corresponent Pla Director. La Cambra de Barcelona, en aquest sentit, continua apostant per adequar l’Aeroport de cara a incrementar la seva connectivitat intercontinental, però advoca per un debat fonamentat que contempli totes les opcions possibles perquè la transformació de la infraestructura sigui sostenible.

Dins l’àmbit de la xarxa viària, arran de la finalització de les concessions de peatge ha desaparegut un element clau de gestió del tràfic, generant-se problemes operatius especialment seriosos a l’AP-7. D’altra banda, actuacions d’increment de capacitat llargament reclamades al llarg d’aquest corredor (N-II, N-340) han quedat ara per ara en una situació d’incertesa en aquest nou context. Es fa urgent definir el més aviat possible un escenari clar pel que fa al model final de finançament de les vies d’altes prestacions a nivell de tot l’Estat i de manera harmonitzada amb la Generalitat pel que fa a Catalunya. L’absència d’un model i un marc temporal clars en aquest terreny impedeix fer les reflexions adequades sobre quines actuacions portar a terme a nivell de la xarxa viària de gran capacitat.

No ens hem d’oblidar d’altres projectes que fa una dècada aproximadament es van plantejar com objectius de cara al foment de l’equilibri territorial, però que ara estan en un punt perillós de retard i, fins i tot, oblit: la línia orbital ferroviària (fonamental per descentralitzar el sistema de transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona i donar un suport a les connexions transversals a nivell de la Segona corona) i l’Eix Transversal ferroviari.

Finalment, resulta fonamental estudiar i planificar la millora de la connexió ferroviària en ample internacional per a les mercaderies, que en el llarg termini podrà patir, sobre la infraestructura actual, problemes de capacitat i operativitat per friccions amb els serveis de passatgers.

Taula 6: Projectes no planificats o amb estudis no previstos abans de 2030

Per unes infraestructures gestionades des de Catalunya

La millora de les diferents infraestructures que es troben Catalunya passa, necessàriament, per la seva gestió des del territori. En aquest sentit, cal que les administracions continuïn treballant, per una banda, per assolir el traspàs íntegre del servei de Rodalies a la Generalitat. Un traspàs, però, que ha d’anar acompanyat de l’execució total de les inversions en el Pla de Rodalies vigent. Paral·lelament, també s’ha d’apostar per una gestió catalana de l’Aeroport de Barcelona amb l’objectiu de facilitar la seva transformació, que des de la corporació, hauria d’anar encarada al reforç de la seva operativa intercontinental.