La Cambra de Comerç de Barcelona valora positivament que Catalunya avanci cap a una llei específica de drets culturals, però considera imprescindible que la futura normativa tingui en compte la realitat econòmica, empresarial i professional del sector que fa possible l’activitat cultural del país. En aquest sentit, la corporació defensa que la garantia dels drets culturals vagi acompanyada d’un sistema cultural fort, viable i sostenible, amb finançament suficient, proporcionalitat reguladora, seguretat jurídica i participació efectiva del teixit empresarial.
La Cambra comparteix el reconeixement, des del projecte de Llei de drets culturals de Catalunya, que es fa de la cultura com un bé essencial, un dret de ciutadania i un factor de cohesió social, però recorda que la cultura també genera activitat econòmica, ocupació autònoma i empresarial, indústria creativa, producció, distribució, exhibició, propietat intel·lectual, innovació i projecció internacional.
Des d’aquesta perspectiva, la Cambra de Comerç de Barcelona considera que empreses culturals, professionals autònoms i equipaments privats com sales de concerts, cinemes, teatres, productores, festivals, editorials o galeries d’art han de ser reconeguts des d’aquesta llei com a agents imprescindibles del sistema cultural, i no únicament com a destinataris de noves obligacions.
Impuls a noves formes de finançament i incentius per facilitar la inversió
La Cambra considera el compromís del 2% per a cultura als pressupostos de la Generalitat un dels elements centrals de la futura normativa i defensa que quedi definit de manera real, finalista i verificable. Aquest percentatge no s’hauria d’assolir mitjançant la incorporació de partides alienes o transversals que en desdibuixin la finalitat. De fet, el 2% per a la cultura s’hauria de destinar efectivament al departament competent en matèria de cultura i les polítiques culturals impulsades des d’altres departaments haurien de disposar, si escau, de finançament addicional propi.
Els recursos haurien d’arribar a tota la cadena de valor: creació, producció, programació, exhibició, distribució, mediació, formació, digitalització, internacionalització i equipaments de proximitat, tant públics com privats. La Cambra també reclama un desglossament clar entre la despesa destinada als equipaments públics i el suport directe al sector privat i autònoms.
En paral·lel, cal donar més pes al mecenatge, el patrocini i la col·laboració publicoprivada, facilitant aliances estables entre empreses i projectes culturals. Calen també incentius dins de les disponibilitats, una major simplicitat dels instruments de patrocini,l’impuls del micromecenatge i mecanismes que facilitin la inversió privada en projectes culturals d’interès general.
Cal reforçar la distribució i l’exhibició cultural arreu del territori
La Cambra de Barcelona també posa l’accent en la necessitat de garantir que la creació cultural pugui arribar efectivament a la ciutadania. Per aquest motiu, considera essencial reforçar els circuits de distribució, exhibició i programació, així com la cooperació entre equipaments i la vertebració territorial de l’oferta. Aquest reforç és especialment rellevant per a les petites i mitjanes empreses culturals, les companyies independents i els creadors emergents.
Pel que fa a la governança del sistema cultural, cal que sigui més clara i que els instruments previstos per la normativa serveixin per millorar les polítiques, en lloc d’afegir noves capes burocràtiques. En concret, organismes com la Taula de Participació Cultural o l’Observatori de la Cultura haurien d’incorporar de manera estable les organitzacions representatives del teixit econòmic cultural i contribuir a oferir interlocució i criteris estables. També proposa avançar cap a un marc pressupostari pluriennal per a la cultura que doni continuïtat a les polítiques públiques del sector.
En relació amb la creació del Comitè de Protecció dels Drets Culturals previst al projecte de llei, la Cambra de Barcelona considera que algunes de les seves atribucions poden desdibuixar-ne el caràcter consultiu i solapar-se amb les funcions del Síndic de Greuges o de la via judicial. Per això, defensa mantenir-lo com un instrument de caràcter purament consultiu i de mediació.
Proporcionalitat per no penalitzar les pimes i els autònoms
Un dels aspectes que la Cambra proposa revisar és l’abast de les obligacions que el projecte atribueix als diferents integrants del Sistema Cultural de Catalunya: la responsabilitat última de garantir els drets culturals correspon a l’àmbit públic i el sector privat no hauria d’assumir noves càrregues de naturalesa pública sense disposar dels recursos, els terminis i les condicions adequades.
Per aquest motiu, la Cambra de Comerç de Barcelona reclama aplicar criteris de proporcionalitat en funció de la dimensió, naturalesa jurídica i capacitat operativa de cada agent, especialment en obligacions relacionades amb l’accessibilitat, els plans d’accés, la participació ciutadana, la informació i gestió de dades, els projectes educatius o socials i la sostenibilitat.
Les noves exigències haurien d’anar acompanyades de finançament específic, suport tècnic, simplificació administrativa i terminis realistes. Així mateix, la Cambra proposa establir un llindar mínim de finançament públic per a determinades obligacions addicionals que es derivin de la llei i limitar-les a l’activitat subvencionada i al període en què el suport públic sigui vigent, a fi d’evitar que la regulació comprometi la viabilitat de pimes culturals, entitats independents i professionals autònoms.
La qüestió de la propietat intel·lectual davant la IA i la pirateria a Internet
La futura llei també hauria de tenir en compte els reptes derivats de la digitalització i la intel·ligència artificial. La Cambra considera que garantir l’accés a la cultura en l’entorn digital implica també afavorir que els continguts siguin visibles i localitzables en entorns condicionats per plataformes globals, algoritmes i nous sistemes de prescripció, especialment en el cas dels continguts en català i dels creadors i empreses amb menys presència al mercat digital. En aquest sentit, la Cambra valora que el projecte reconegui la protecció davant l’impacte de la intel·ligència artificial sobre la propietat intel·lectual i els drets d’imatge, un reconeixement que s’hauria de traduir en mesures concretes, i reclama que s’hi incorpori també la lluita contra la pirateria digital.
Finalment, la dignificació del treball cultural i la millora de la sostenibilitat ambiental, social i de governança del sector són altres dels aspectes positius a destacar del projecte de llei. Tanmateix, la Cambra considera que objectius com l’eficiència energètica, la reducció de residus, la mobilitat sostenible, l’accessibilitat o la millora de les pràctiques laborals han d’anar acompanyats de línies de finançament específiques, suport tècnic i una implantació progressiva.
