Barcelona, 19 d’agost de 2018.- El sector turístic representa un pilar fonamental en l’estructura econòmica i productiva del territori català amb un pes del 12,5% en ocupació a la demarcació de Barcelona. Així mateix, entre el 2008 i 2017, les comarques inicialment especialitzades en el sector turístic, encara s’han especialitzat més. Aquestes són algunes de les conclusions del monogràfic Especialització turística comarcal des del punt de vista de l’ocupació, elaborat pel Gabinet d’Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Com a punt de partida, l’estudi pren com a referència una visió àmplia del sector turístic on s’analitza el pes dels ocupats sobre el total en cinc subsectors turístics: el transport, l’allotjament, la restauració, les agències de lloguer i la cultura i l’entreteniment. La suma dels ocupats en aquestes activitats dona un total de 304.117 afiliats a la Seguretat Social, el que representa el 12,5% de l’ocupació total a la demarcació de Barcelona.
Si es pren com a referència aquesta xifra, per comarques s’observen certes heterogeneïtats que permeten agrupar-les en tres grups, tal i com mostra el mapa.
En el primer grup se situen les quatre comarques del litoral de la demarcació amb els percentatges més elevats: el Garraf (18,9%), el Baix Llobregat (15,2%), el Barcelonès (13,8%) i el Maresme (13%). A continuació hi ha el Berguedà amb un 11,7% i el Moianès amb un 11,6% que es mouen entorn de la mitjana. I, finalment, la resta de comarques d’interior (Alt Penedès, Vallès Occidental, Anoia, Vallès Oriental, Bages i Osona), amb una població que treballa en el sector turístic que oscil·la entre el 7,7% i el 9,3% en termes relatius.
Si es desagreguen els percentatges previs per subsectors, s’observa a primera vista que les activitats més rellevants són: la restauració amb un 6,2% de mitjana, seguida del transport (2,7%) i la cultura i l’entreteniment (2%).
Dins de cada comarca hi ha certa diversitat en la quantitat relativa d’ocupats. Així, en la restauració destaca el Garraf per tenir un pes d’ocupats sobre el total del 12,2%, seguida del Moianès amb un 8,2%. Pel que fa al transport, destaca el Baix Llobregat amb un 5,8% dels ocupats concentrats en aquest sector, fet que s’explica per la presència de l’aeroport. En tercer lloc, la cultura i l’entreteniment no ocupen a més del 2% de les persones que treballen a la majoria de comarques. El Garraf, el Barcelonès i el Maresme presenten els percentatges més elevats amb un 2,2% cadascuna. I, en relació amb l’allotjament, les comarques amb un major pes d’ocupats sobre el total d’ocupats són el Garraf i el Berguedà amb un 2,5% i 2,3%, respectivament. En aquest últim municipi, és la segona activitat turística que més gent ocupa per darrera de la restauració. Les agències de lloguer representen una activitat molt minoritària a totes les comarques.
Des d’una perspectiva temporal de nou anys (de 2008 a 2017), es pot afirmar que totes les comarques han augmentat el pes d’ocupats en el sector turístic respecte al total. Vuit ho han fet per sobre de la mitjana i la resta per sota. Les que més han variat el pes han estat el Garraf, el Berguedà i el Baix Llobregat, i la que menys, el Bages.
L’índex d’especialització, una visió complementària
Emprar una definició àmplia del sector pot subestimar o sobreestimar la dimensió del sector turístic en termes d’ocupats segons les característiques pròpies de cada comarca. Per tal de corregir el possible biaix i amb l’objectiu de complementar els resultats anteriors i donar una visió més real de l’estructura econòmica, l’estudi també elabora un índex d’especialització de l’ocupació turística prenent únicament com a referència el nucli d’activitats exclusivament turístiques: l’allotjament. El càlcul d’aquest índex es basa en el quocient de localització, el qual posa en valor el pes dels ocupats en el sector turístic sobre el total d’ocupats a la comarca en relació amb el pes d’aquests mateixos a nivell de la demarcació.
Els resultats es poden dividir en cinc categories d’especialització: baixa (< 0,5), mitjana-baixa (0,5 a 1), mitjana (1 a 1,5), mitjana-alta (1,5 a 2) i alta (> 2). Com s’observa al gràfic, les comarques que sobresurten per tenir una alta concentració de l’ocupació en el sector són el Garraf i el Berguedà amb uns nivells del 2,4 i 2,2, respectivament. A continuació, hi ha el Barcelonès en la categoria de mitjana-alta amb un 1,5; i el Moianès (1,3) i el Maresme (1,2) com a comarques d’especialització mitjana.
Finalment, el monogràfic explora la relació entre l’índex d’especialització de l’ocupació turística i el creixement econòmic i el nivell de renda. En el primer cas es fa una correlació entre l’índex i les mitjanes de les variacions interanuals del valor afegit brut real entre el 2008 i 2016[1]. En el segon cas, l’índex es correlaciona amb el nivell de renda disponible bruta per habitant del 2016. En ambdós casos es conclou que no s’observa correlació entre les variables amb un coeficient de determinació molt a prop de zero. Això no vol dir que no hi pugui haver relació entre el sector turístic i el creixement econòmic o el nivell de renda, sinó que caldria tenir en compte altres variables per construir un model explicatiu més robust, com la dotació de capital productiu, el capital humà, entre d’altres.
[1] Per al Moianès, només es disposen de dades del VAB a partir del 2013, per tant en queden exclosos els anys de crisi. Atès que pot influir en la tendència com un valor atípic, no s’inclou aquesta comarca en l’anàlisi entre especialització de l’ocupació turística i creixement econòmic.
